‘Vivències del confinament’ d’Èric Alguacil

Mai de la vida m’hauria imaginat viure una situació a Andorra com l’actual, amb un confinament domiciliari provocat per la Covid-19. És una situació molt semblant a una guerra, amb la diferència que no hi ha bombardejos, ni manca d’aliments, ni destrucció d’infraestructures… El nostre enemic és un virus i sembla mentida el mal que pot arribar a fer un ésser microscòpic en les persones, a l’economia mundial i en les relacions socials en general.

Malgrat la situació actual, sempre hem de treure alguna cosa positiva del confinament a què ens veiem obligats per raons òbvies de salut pública. Jo, per exemple, fins abans del confinament, tot i fer teletreball cada dia, portava una vida molt atrafegada. Entre la feina i la política en el meu cas concret, em mancaven hores per poder estar amb la meva família. Quants dies he arribat a casa i els meus ja havien sopat i gairebé es preparaven per anar a dormir, molts, incomptables.

Pel que fa a la societat, abans del confinament la gent anava molt a la seva, semblava molts cops inclús una comunitat, en general,  falta de valors, de solidaritat i molt cegada en el lucre econòmic.

Aquest maleït virus m’ha fet veure la vida d’una altra manera i, sobretot, valorar-la i viure-la diferent.

Actualment, aquest maleït virus, al que no us càpiga ni el més mínim dubte que vencerem entre tots, a mi m’ha fet veure particularment la vida d’una altra manera i, sobretot, me la fa viure i valorar diferent.

El confinament em fa conviure amb els meus totes les hores del dia, i aquest fet m’ha provocat en conseqüència i en pocs dies; un acostament i descobrir-los de nou; saber dels seus neguits i inquietuds; dels seus somnis i projectes personals; de la seva visió sobre la vida; em fa compartir moments i experiències que mai havia imaginat abans; em fa parlar molt i també escoltar; comprendre i, en definitiva, fer més sòlida i important la pinya que sempre hem estat sense poder-ho comprovar abans per la pressa que cada dia ens dona aquesta vida tant ràpida i voraç.

El confinament també m’ha fet constatar, i només cal veure la televisió i les xarxes socials; la solidaritat i acostament enorme entre els ciutadans, institucions i polítics. També comprensió, unió, col·laboració, ajuda, amor, esperança… He vist, en definitiva, reviure valors socials que, en general, creia que ja havien desaparegut, estaven en decadència o simplement en desús.

El que esteu fent aquests dies no ho oblidarem mai, vencerem la pandèmia i ens tornarà una societat millor per al futur.

Això que us he exposat és amb el que em quedo d’aquesta crisi sense precedents que estem vivint. Vivències, accions i actituds que valdrà la pena retenir i potenciar una vegada tot hagi passat.

Desitjo a totes les persones afectades per la Covid-19 que es millorin ràpidament. I vull enviar la meva més sincera abraçada a tots els que des del sector privat, públic i polític s’estan deixant la pell en fer-nos la vida més amena, senzilla alegre i confortable en aquesta estranya situació. El que esteu fent aquests dies no ho oblidarem mai.

Com resa a la insígnia del nostre escut nacional Virtus Unita Fortior. Aquest lema i fer cas del que les autoritats ens diuen ens faran vèncer aquesta pandèmia ràpidament i, sense dubte, ens tornarà una societat millor pel futur. Visca Andorra.

Article d’opinió d’Èric Alguacil, Conseller menor del Comú d’Encamp
Publicat al Periòdic d’Andorra (28/03/2020)