‘Un pas a favor de la transparència’ de Jordi Gallardo

El dret d’accés a la informació pública és un dret que permet altres drets, i a més assegura i enforteix la participació ciutadana en la vida política. És necessari treballar des dels estaments públics en favor d’unes institucions transparents que permetin un enfortiment dels valors i de la governabilitat democràtica de la nostra societat.

El posicionament dels liberals sobre l’accés a la informació parteix de la defensa de l’interès general, ja que no concebem un Estat amb secrets o informacions privilegiades: això podria representar que s’actua en funció d’algun interès particular. Ara bé, entenem i acceptem excepcions a aquest principi sempre que aquestes excepcions se sustentin en el mateix interès general dels ciutadans o per raons d’Estat.

L’accés a la informació permet la connexió dels ciutadans a les decisions de l’Estat, i augmenta la confiança dels administrats envers les institucions gràcies a la transparència que es genera. Per aquesta raó és indispensable facilitar l’accés a la informació amb l’objectiu de potenciar la relació Estat-ciutadà i passar de polítiques passives a polítiques actives de transparència.

Les polítiques passives de transparència allunyen els ciutadans de les institucions i provoquen desafecció i desinterès pels temes que influeixen en la vida dels mateixos ciutadans. Si volem una societat amb una bona salut democràtica, hem d’avançar envers unes institucions més transparents.

D’altra banda, amb el text legislatiu presentat pel grup liberal i que s’ha admès a tràmit pretenem solucionar les dificultats que els consellers generals hem viscut durant aquesta legislatura per poder tenir accés a la informació. Una situació que al nostre criteri ni la Constitució ni el reglament del Consell General permeten, ja que estem parlant d’un dret dels càrrecs electes que empara la Constitució. Era necessari superar aquesta situació i, per tant, aportar propostes per sortir d’aquest bloqueig.

La responsabilitat de control i impuls a l’acció de govern que recau sobre els consellers generals requereix un accés a tota la informació sota uns principis de confidencialitat i privacitat. Els buits legals que sovint s’han argumentat per limitar aquest accés, o el fet que alguns organismes permetin guardar secret per les seves pròpies lleis, s’ha convertit en un obstacle que no és del tot insalvable si es pretén treballar per l’interès general.

Per aquesta raó hem proposat els criteris, els paràmetres i l’organisme que podrien permetre complir amb el deure d’accés a la informació dels càrrecs electes tot mantenint la confidencialitat que la informació sensible requereix. Entenem que ha de quedar exclosa d’aquesta consideració tota aquella informació que estigui sota un sumari judicial, però defensem que la informació que sigui d’interès d’Estat, ja estigui en possessió del Govern o d’Institucions com l’AREB, l’AFA –antic INAF– o la Uifand ha de poder ser accessible i consultable pels representats electes dels ciutadans.

Estic convençut que els grups parlamentaris farem un esforç un cop la llei arribi a la comissió legislativa per trobar el punt d’entesa que permeti fer aquest pas cap a una major transparència, que comportarà una millor qualitat democràtica de la societat andorrana i de les seves institucions.

Article d’opinió de Jordi Gallardo, president de Liberals d’Andorra
Publicat al BonDia (25/06/2018)