‘Un canvi necessari per seguir endavant’ de Jordi Gallardo

Cada vegada som més els qui pensem que Andorra no avança perquè es troba en una espiral negativa que no li permet progressar, un bloqueig atribuïble en bona part a la incapacitat del projecte de DA per seguir liderant el país. La realitat d’un gran nombre d’empreses és que subsisteixen perquè les sostenen els patrimonis personals dels propietaris, no gràcies als ingressos que generen.

Amb una conjuntura semblant, els salaris difícilment poden augmentar, i el nombre de les famílies que no poden fer front a una despesa imprevista superior als 400 euros és altament preocupant: segons l’Observatori Sociològic, un 28% de les llars andorranes no podrien fer front a una despesa d’aquestes característiques. Les ajudes socials cada vegada augmenten més, com es reflecteix als pressupostos de l’estat, Govern i comuns. I aquesta dada, lluny de satisfer-nos –com sí que ho fa a alguns– ens hauria de preocupar. Tenim un problema de manca d’habitatge accessible per a la classe mitjana, però també pels treballadors de temporada, imprescindibles en els moments de màxima productivitat del país.

El país està perdent competitivitat en alguns sectors, sectors que de moment són pilars del nostre model econòmic. La diversificació econòmica que teòricament es va iniciar al 2011 no s’ha traduït en un impacte real sobre el PIB del país malgrat els esforços del Govern per intentar fer creïbles unes xifres que són un brindis al sol. De fet, la inversió real, no la que s’escriu en formularis, ha estat fins al moment una inversió de molt petita escala i bàsicament de serveis professionals que han entrat a fer una competència –en alguns casos fins i tot deslleial– als professionals liberals del país.

D’altra banda, DA ha construït un model de país de baixa, per no dir poca o nul·la, seguretat jurídica que no atrau inversors, més aviat allunya aquells que podrien estar-hi interessats i fa fora els que ja s’hi havien instal·lat buscant un país que oferís un marc estable i competitiu fiscal, i una administració pública poc invasora de l’esfera privada.

Però no tot són males notícies ni cal ser pessimistes perquè encara som a temps de reconduir i rectificar els errors que sovint s’evidencien un cop s’han pres les decisions. Ja sabem que el paper ho suporta tot però la realitat és tossuda quan apliques la teoria a la pràctica i és en aquest instant quan cal tenir l’amplitud de mires des d’un punt de vista polític per rectificar i seguir avançant.

Les postures tancades, el bloqueig i la imposició des de la força és un mal servei pel país, i d’això n’hem tingut força durant els darrers set anys i mig. És hora que canviem la manera de decidir, que treballem plegats per fer avançar Andorra deixant de banda el que ens pot separar, perquè l’interès que el país progressi ha de ser l’element catalitzador d’aquests esforços.

Iniciem una nova etapa junts, que no vol dir en un mateix projecte polític, cada persona, cada associació o institució pública o privada que ho faci des d’allà on pot ser més eficient o des d’on se senti més identificat. Però fem-ho conjuntament. Des del diàleg, des del compromís de cercar l’interès general, des de la transparència, des de la confiança i amb l’objectiu de fer créixer Andorra social i econòmicament.

Només des d’una perspectiva conjunta público-privada alineada que remi en la mateixa direcció Andorra pot avançar en la bona direcció. No és moment de disputes internes. El moment és delicat per tot el que hi ha en joc: la sobirania, el model socioeconòmic, les bases de l’Estat del benestar, els pilars econòmics, i el futur més immediat de les joves generacions.

Jugar amb el discurs de la por és un recurs fàcil que només l’utilitzen els projectes populistes que per absència de programa veuen en la utilització dels sentiments dels ciutadans l’única eina possible que els pot permetre arribar al poder. Davant dels projectes populistes cal fer propostes clares, amb transparència, que defensin el diàleg, la confrontació d’idees i sobre tot la defensa de l’interès general, Andorra som tots.

Article d’opinió de Jordi Gallardo, president de Liberals d’Andorra i del Grup Parlamentari Liberal
Publicat al BonDia (15/10/2018)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •