‘Reformular les nostres prioritats’ de Marc Magallón

Entrem en la tercera setmana de confinament. Qui ens ho havia de dir fa tan sols dos mesos quan s’iniciava aquesta crisi, amb els conseqüents confinaments a Wuhan, província de la Xina que ara tots coneixem. Ho vèiem molt lluny, com si estiguéssim a resguard i fora de perill, ja que l’epidèmia estava a milers de quilòmetres de casa. Avui dia, la facilitat de viatjar per tot el planeta fa que les pandèmies siguin globals més ràpid que mai. Som nosaltres els que hem portat el virus a tot el món, fins i tot, Groenlàndia ha pres mesures restrictives per evitar-ne la propagació a l’illa.

El 1918 ,data de la darrera gran pandèmia, la febre espanyola va acabar expandint-se a tot el planeta més lentament degut a la dificultat de desplaçar-nos d’un territori a l’altre. Aquest fet però avui és radicalment diferent, ja que un dia podem estar a Austràlia fent surf, i l’endemà viatjar a Alaska per fer heliesquí o visitar la Patagònia Argentina. Aquesta facilitat de desplaçament fa que a través de les nostres cames els virus puguin arribar a qualsevol punt del planeta en poques hores.

Aquesta facilitat de desplaçament fa que a través de les nostres cames els virus puguin arribar a qualsevol punt del planeta en poques hores.

Si l’any 1918 la pandèmia va allargar-se 263 dies i va matar 33.350.000 persones a tot el món, la que patim actualment durarà la meitat dels dies, segons els experts, i haurem d’agrair als avenços mèdics una menor mortalitat. Molts dels contagiats pel coronavirus superaran la malaltia gràcies als avenços mèdics d’aquest darrer segle. Sistemes de respiració assistida, millors fàrmacs que fa un segle i la constant recerca mèdica i en biotecnologia ajudaran a mantenir la mortalitat de la Covid-19 baixa.

Ara és quan realment valorem tots els professionals mèdics i científics que treballant en silenci ens han allargat l’esperança de vida i en aquests moments tan durs els aclamem com a herois. Malauradament és molt probable que quan tot torni a la normalitat ens n’oblidem dels veritables herois per preocupar-nos de nou per Messi, CR7, la vida de determinat famós o els milions de reproduccions del youtuber de torn.

Un cop passada la pandèmia, no tingueu cap dubte que ens sortirem, caldrà reformular les nostres prioritats i desitjo de tot cor que tinguem ben presents a tots aquells als quals cada dia aplaudim des dels nostres balcons i finestres.

Un cop passada la pandèmia, no tingueu cap dubte que ens sortirem, caldrà reformular les nostres prioritats.

Seguim recordant als veritables herois d’aquesta crisi, aquells que realment es juguen la vida per nosaltres, aquells que ens cuiden, aquells que sempre hi són: els sanitaris, els bombers, el cos de policia, agents de circulació… I tots aquells que han de continuar treballant perquè no ens falti de res i cada cop que ho necessitem puguem baixar al supermercat a comprar i fins a la farmàcia per recollir un medicament.

Caldrà també tenir ben present la solidaritat que hem rebut d’altres països. Com és el cas dels sanitaris cubans que s’han desplaçat fins a Andorra per ajudar-nos a salvar vides tot i el risc de contraure ells la malaltia. Quan tot això hagi passat, si us plau, canviem de prioritats. Valorem el que és realment important, aprofitem el temps amb els nostres i recordeu que aquells que crèiem herois i veneràvem cada cap de setmana només xuten una pilota.

Article d’opinió de Marc Magallón, president suplent del Grup Parlamentari Liberal
Publicat al Periòdic d’Andorra (31/03/2020)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •