‘Reforma sanitària sine die’ de Jordi Gallardo

La setmana passada coneixíem l’anunci per part del Govern que la reforma sanitària podria veure la llum a la tardor, després que l’executiu aprovés el reglament de l’accés a l’assistència sanitària pública i el projecte de llei de modificació de la Llei de la seguretat social. El primer depenia exclusivament del Govern, el segon entrarà a partir del setembre a tràmit parlamentari.

Les línies de la reforma de la via integrada es van presentar als consellers ara fa deu mesos. Per tant, si durant tot aquest temps el Govern no ha volgut, no ha pogut o no ha sabut aprovar el seu model de reforma sanitària, la responsabilitat és exclusivament atribuïble a DA, que porta set anys parlant de reforma sanitària, amb tres ministres en el càrrec i dues majories absolutes.

El reglament d’accés a l’assistència sanitària pretén organitzar la via d’accés de l’usuari/pacient dins de la sanitat pública, alhora que busca fiscalitzar el sobrecost per a les finances de la CASS que provoca la lliure elecció mèdica per part del pacient, sobretot quan el mal ús d’aquesta lliure elecció provoca abusos.

La primera reflexió que caldria fer al voltant d’aquesta situació és si mantenir la lliure elecció mèdica als usuaris, un tret diferencial del nostre sistema, amb una major fiscalització dels actes mèdics generats per cada assegurat i per cada professional sanitari, hagués estat suficient per evitar la despesa desmesurada que generen les proves innecessàries, la duplicitat de proves i processos, etcètera. La resposta que em ve al cap és que podria haver estat suficient sempre que s’hagués acabat la cartera de serveis, els protocols i les guies mèdiques que han d’ajudar a detectar els abusos o el mal ús del nostre sistema de cobertura sanitària per part dels actors implicats.

Ni la cartera de serveis ni els protocols ni les guies mèdiques sabem quan les tindrà el Govern llestes. I això, malgrat que fa un any, durant el debat monogràfic de política sanitària, el ministre responsable de la cartera de sanitat va dir que s’estava a prop d’acabar la cartera de serveis i que els protocols pràcticament estaven enllestits. La realitat és que no se sap quan. Un retard que provoca que l’única forma que ha trobat DA després de set anys d’intentar afrontar la situació de despesa no controlada no és millorant la fiscalització i posant en marxa les eines que necessita el sistema sinó creant una doble via sanitària que acaba amb la lliure elecció mèdica.

A més a més, introdueix la figura del tercer pagador per a tots aquells usuaris que segueixin la via integrada. Per tant, el pacient només haurà de pagar la seva part de cada acte mèdic. Si bé la figura del tercer pagador és una ajuda necessària per a molts usuaris, no s’hauria de fixar de manera universal, si no en funció dels recursos de cada pacient i/o família per poder ajudar de veritat els que ho necessiten. Però encara més important que el tema de com i a qui s’aplica el règim del tercer pagador és que seguim sense tenir eines de fiscalització de la despesa. Per tant, com evitem els abusos?

La resposta podria ser amb l’aplicació de la història clínica compartida, una llei que es va aprovar fa ja uns quants mesos i que segons el govern estaria en marxa al juny. La realitat novament és que estem lluny d’aquesta situació, i tot plegat fa pensar que la reforma malgrat el que explica el Govern no està ni de bon tros implementada.

Al final, i vist des de fora, no s’entén com un ministeri que tenia un full de ruta clar per a la sanitat a principis de legislatura, amb un calendari d’implementació de les accions a dur a terme, ha estat divagant i allargant tant la presa de decisions, sabent de la necessitat d’aplicar mesures de correcció del nostre sistema.

Són molts els professionals del món sanitari que s’ho demanen, i som també molts els usuaris/pacients del sistema sanitari públic que tampoc ho entenem.

Article d’opinió de Jordi Gallardo, president de Liberals d’Andorra i candidat a cap de Govern
Publicat al BonDia (06/08/2018)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •