‘Reflexions del confinament’ d’Eric Alguacil

Primer de tot vull donar les meves més profundes i sinceres condolences per les persones finades per la malaltia de la Covid-19. Són persones que han aportat molt a la societat andorrana, coneixement i experiència de vida que s’ha perdut i mons interns que no tornaran. Una llàstima, però ànims a les famílies i endavant conciutadans. Sortosament, i esperem que sigui així, fa dies que no lamentem més defuncions.

En segon terme vull recordar breument com era la vida abans d’aquest bitxo que ens està i ens ha devastat, per exemple; anàvem al bar a esmorzar, dinar o sopar i parlàvem tots, cambrers i clients, de forma molt propera, ens relacionàvem a les discoteques, pubs o sales de festa amb una proximitat típica humana; la justícia tenia els seus passadissos plens de gent en moltes ocasions, on advocats i clients parlàvem a cau d’orella; teníem trobades de negoci, associacions i altres de forma propera, ens reuníem els amics per parlar de feina i del que fos; viatjàvem més que mai; fèiem festes i celebracions familiars de tota mena, naixements, comunions… Era una vida plena, molt social i globalitzada, on el contacte directe amb els altres era un requisit indispensable de vida i per viure.

Actualment, i des del 14 de març, lamentablement tota aquesta rutina tan necessària i habitual, s’ha vist aturada de cop per la Covid-19.

Veig la vida futura, fins que no surti una vacuna o remei a aquest virus, prioritzant reunions virtuals, amb els viatges limitats i reunions acotades.

Avui dia, i tenint en compte l’experiència del confinament, veig la vida futura, fins que no surti una vacuna o remei a aquest virus, com segueix; prioritzant reunions virtuals; els bars, restaurants, discoteques i sales de festa amb unes mínimes mesures que garanteixin aquesta distància prudent entre persones; els viatges limitats; els naixements, batejos, comunions i altres reunions privades acotades i amb asseguraments de distància; i finalment i en conclusió, lamentablement, la socialització i globalització del món limitada en general.

Com a pensament personal, penso que la natura ens ha donat un cop molt dur a tots, no governem el planeta com ens crèiem. La natura per si sola pot aportar problemes impensables que poden afectar greument la nostra vida i subsistència, i fer-nos canviar el tarannà de vida que teníem d’avui per demà.

Jo espero que els governs aprenguin de tot el que ens ha passat, perquè entre tots puguem fer un planeta sostenible i adequat a les reals necessitats actuals. De fet, el forat de la capa d’ozó s’ha tapat ràpidament. Per mi aquest detall, tot i que reconec no ser-ne un entès, ja és molt significatiu. El món no vol anar tan de pressa, vol ser més natural i progressiu.

Penso que l’economia, la justícia, la vida corrent i altres que ens envoltaven cada dia s’hauran de replantejar i reinventar, per adaptar-los a les noves necessitats i modus vivendi.

Vull tornar a les tertúlies de bar, cafès i cerveses amb la família, amics, coneguts i clients; vull tornar a passejar-me pel món lliurement; vull tornar a tenir el sentiment que el món és molt més gran i més ampli que jo mateix.

Vull tornar a passejar-me pel món lliurement, per això, caldrà seguir les indicacions i recomanacions de les autoriats. Amb l’esforç de tothom ho aconseguirem.

Per això caldrà un esforç col·lectiu important que els ciutadans en primer terme, el Govern, el Consell General i comuns hauran de gestionar exemplarment.

Caldrà seguir les indicacions i recomanacions de les autoritats atentament i escrupolosament, per evitar que aquest virus ens faci acabar vivint en un món encara més limitat que el d’ara mateix, on la llibertat i la socialització són sense dubte els valors més valuosos que tenim.

Estic segur que els metges, científics i laboratoris estan treballant de valent per trobar una solució al problema, però necessiten la nostra col·laboració i de les nostres institucions. Anem tots junts en aquesta lluita.

Andorra és un país que ha sabut viure a moltes adversitats, i aquesta n’és una més que superarem tots junts. Ens en sortirem, ho aconseguirem amb l’esforç de tothom.

Anem per bon camí, guanyarem a aquesta malaltia, i tot tornarà, de mica en mica, a la normalitat, la quina sense dubte valorarem molt més que abans del confinament i les mesures de seguretat imminents.

Article d’opinió d’Eric Alguacil, vicepresident de Liberals d’Andorra
Publicat al Periòdic d’Andorra (26/05/2020)