‘Quo vadis, senyora Marsol?’ de Víctor Pintos

Sovint ens preguntem els motius de les decisions que certs dirigents polítics prenen i, més sovint encara, ens ho preguntem quan aquella decisió la considerem fora de tota lògica, mancada de rigor, dirigida per criteris que atempten el més estricte sentit comú i que, malauradament, la veiem dirigida a la pitjor de les derives.

Doncs bé, aquest és el sentiment que ens embarga a molts dels ciutadans de la parròquia d’Andorra la Vella quan veiem que el comú de la capital pren la decisió d’adjudicar tres trams de l’avinguda Meritxell per uns imports de quasi un quaranta per cent (40%) més cars del previst inicialment i preveu adjudicar el quart tram fent una previsió propera al 66% d’increment respecte a la previsió inicial. En resum, el que havia de costar 7,5 milions d’euros se n’anirà a quasi 11 milions.

Quin pot ser el motiu que justifiqui aquesta agosarada decisió i  desmesurada inversió? Obstinació, orgull mal entès, vanitat, falta de mires, megalomania, deliris de grandesa, les presses, falta de planificació?

Efectivament, creiem que amb més o menys dosis, aquesta barreja de qualitats i/o febleses juntament amb una aparent bonança econòmica (que no és tal) i un tarannà de «nou ric» (voler fer allò que vols al preu que sigui) porten a prendre decisions que no faran més que perjudicar a la parròquia perquè no oblidem que tot l’increment d’inversió que es destina a embellir l’avinguda Meritxell, no anirà a altres punts de la parròquia.

Les exigències d’un programa electoral mal planificat i pitjor executat, combinades amb les presses sovint condueix a prendre males decisions. Una gran obra requereix un bon projecte –no només tècnic sinó també administratiu–, un termini d’execució raonable i un preu just. La qualitat de l’obra s’afeblirà si no es compleixen aquests requisits. Són condició necessària encara que no suficient per garantir que tot surti bé. Sense els tres requisits combinats –preu, projecte i termini raonable–, els treballs poden acabar sent un caos per a les empreses que seran incapaces de complir amb els terminis, i pels veïns i comerciants que veuran que les obres i les molèsties s’allarguen molt més enllà del que es preveia.

No s’equivoquin, no és que la maledicció recorri les obres de l’avinguda Meritxell. Són els nostres dirigents que amb els seus deliris fan que les obres semblin «maleïdes». Esperem, pel bé dels comerciants i dels veïns, que tot surti bé. Si no és així, demanarem quelcom més que explicacions, senyora Marsol.

Article d’opinió de Víctor Pintos, conseller comunal de L’A a Andorra la Vella
Publicat al Periòdic d’Andorra (16/03/2018)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •