‘Perspectives de la pandèmia’ de Resma Punjabi

Si demanéssim a algú quina és la realitat de la COVID, segurament obtindríem una heterogeneïtat de respostes i en molts casos poc coincidents. Percebem les coses tal com som i com és la nostra personalitat. En funció de les nostres experiències i del nostre estat d’ànim també tindrem comportaments o reaccions dispars entre nosaltres davant d’un mateix fet. Una pandèmia que a més a més, té efectes colaterals innumerables no es pot reduir en una sola realitat per molt que ens la imposin. I per tant, per entendre el nostre entorn i per prendre les millors decisions hem d’estar oberts a entendre i conèixer altres realitats.

Hi ha gent que assumeix que la pandèmia existeix i que s’ha de saber conviure amb ella. Aquestes persones acaben adaptant-se al nou context i fins i tot en saben treure profit. Viuen la situació de la forma més positiva possible, per exemple valorant tot l’aprenentatge adquirit per a fer front a la crisis, sent resilients, ajudant als altres, sent creatius, etc. Són optimistes i veuen el got mig ple.

En l’altre extrem, trobem persones que pensen que la pandèmia només porta i portarà coses negatives, que no hi ha cap sortida possible i en tot cas, si existeix alguna solució, aquesta no servirà o que a llarg termini acabarà sent pitjor que la mateixa malaltia. A més emfatitzen allò que és negatiu ja que reforça més la seva versió de la realitat, són els primers en compartir notícies poc esperançadores. Són pessimistes i sempre veuen el got mig buit.

“Una pandèmia d’efectes colaterals innumerables no es pot reduir en una sola realitat.”

També trobem aquell perfil de persones que no es formen expectatives i accepten el que succeeix amb relativa normalitat. No s’agafen a la part positiva però tampoc s’esperen res negatiu. No són persones passives sinó equànimes, tenen una actitud interna d’equilibri i calma deixant que tot flueixi sense que influeixi. Busquen el punt mig, reconeixent el que els hi va passant i acceptant que hi ha una pandèmia amb la que s’ha de conviure. Aquestes persones simplement veuen que al got hi ha aigua i sense qüestionar-se res més, respecten i mantenen una distància psicològica amb aquells que es pregunten si el got està mig ple o mig buit.

Amb aquesta crisi també s’ha potenciat l’emprenedoria i moltes empreses s’han hagut de reinventar. Han aparegut noves plataformes per realitzar compres online, noves metodologies d’ensenyament virtual, hotels que han passat a ser espais de coworking, s’ha apostat per una major digitalització, etc. Les persones que han liderat i impulsat aquest tipus d’emprenedoria, són persones que, en comptes de preguntar-se si el got està mig ple o mig buit, han tingut la ment ocupada pensant en com omplirien el got d’aigua.

En aquesta línia, moltes persones han decidit afrontar la pandèmia utilitzant la creativitat per canviar i avançar cap al davant. Gent que durant el confinament va elaborar mascaretes casolanes, impressores 3D imprimint respiradors, cançons per calcular el temps que ens rentem les mans, invents com un ganxo per obrir les portes sense tocar el pany, etc. Aquestes persones no es fan preguntes sinó que utilitzen l’aigua del got per deixar el pinzell amb el que desprès pintaran un món millor, un món més fàcil malgrat les circumstàncies.

D’altra banda, també hi ha les persones que defineixen la realitat a partir d’una explicació científica d’allò que està succeint; entenen que els virus com la covid són conseqüència de la destrucció de la biodiversitat. Estan d’acord amb les mesures preventives perquè estan basades en la ciència i creuen que la vacuna és la solució. Aquestes persones, tenen un pensament lògic i són objectives, i en un got amb aigua només veuen que hi ha mig H2O i mig O2 i no els hi expliquis res més.

“No hi ha una sola realitat sinó que la interpretem segons les nostres experiències”.

I de l’altra banda, hi ha les persones que neguen l’existència de la covid quan és un fet més que acceptat i assumit per la gran part de la societat. Els negacionistes no aporten evidències per justificar allò que diuen i s’agafen a teories de la conspiració sense cap base per a explicar la seva realitat. En aquest cas, aquestes persones són escèptiques i dirien que l’aigua del got no és aigua sinó un altre tipus de líquid i que la pregunta del got mig ple o mig buit és una tapadora per a mantenir-nos lluny de la realitat.

I és veritat que, quan al món passa una cosa que mai ens hauríem imaginat, quan es tanquen totes les activitats econòmiques i tot s’atura, ja et pots creure qualsevol cosa. Que la gent tingui obsessió per comprar paper higiènic, que s’utilitzi mascareta en les videoconferències, que hagin persones que creuen que es posen xips dins de les vacunes, etc. Dins d’aquest surrealisme, fàcilment ens podríem creure que l’aigua levita dins del got. 

També, trobem les persones que han entrat en una espècie de fatiga mental, que estan cansades de les mesures preventives, el seu estat d’ànim comença a defallir, no tenen forces. Ja no tenen cap propòsit ni se’l plantegen, persones desil·lusionades i esgotades. Aquestes persones amb tots els símptomes de la fatiga pandèmica estan al límit, i el que fan, en comptes de preguntar-se si el got està mig ple o mig buit, es beure’s l’aigua del got amb més d’un psicofàrmac.

I com deia al principi d’aquest article, no hi ha una sola realitat sinó que la interpretem segons les nostres experiències, el nostre estat d’ànim, la nostra personalitat, però sí podem decidir amb quina actitud afrontem la vida. I tu ara, com veus el got?

Article d’opinió de Resma Punjabi, psicòloga i militant de Liberals d’Andorra.
Publicat al Diari d’Andorra (26/4/2021)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •