‘El transport públic, més car’ de Judith Pallarés

La setmana passada el Govern va anunciar la pujada de les tarifes del transport públic, unes tarifes que s’havien mantingut congelades quatre anys. Les empreses concessionàries del transport públic protesten per l’increment que consideren insuficient, ja que hi ha línies deficitàries. Per un altre costat, els usuaris es frustren perquè per aquells que es desplacen sempre en transport públic, més concretament en bus, l’augment de les tarifes els toca la butxaca.

Personalment, a mi em preocupa que el Govern no consideri una reestructuració i modernització dels serveis de transport públic.  Principalment, perquè aquest Govern ha mostrat molt interès en les polítiques mediambientals i fa un esforç en vendre el país com un territori avantguardista en aquesta qüestió. La seva política s’ha centrat a subvencionar la renovació de façanes i tancaments per aconseguir edificis energèticament sostenibles i en l’apartat de la mobilitat promocionar l’ús del vehicle elèctric i la bicicleta.

Analitzant la política mediambiental del govern de DA em pregunto: Per què el bus no entra dins d’aquestes propostes?  Volen ser pioners en algunes qüestions  però no solucionen el més bàsic. Disposar d’un transport públic àgil, puntual i eficient és la millor política mediambiental i social que és pot fer però això no entra en els plans d’aquest Govern.

Una bona xarxa de línies de bus regular, busos ecològics,  a un preu assequible pels ciutadans, amb parades que informin correctament del temps d’arribada i el temps d’espera, un sistema de pagament fàcil com els de lectura automàtica de les targetes moneder i una campanya amb el sector turístic per facilitar el transport dels turistes  beneficia més el medi ambient i la mobilitat que d’altres accions que ens proposen des de l’executiu. A més, un preu assequible ajudaria a tenir més usuaris i incrementaria els ingressos de les companyies.
En canvi, els gestors actuals han optat per donar subvencions als compradors de vehicles elèctrics privats. Un fet que únicament ajuda a uns pocs –amb els diners de tots, per cert– que sovint es poden permetre sense cap incentiu comprar-se un cotxe nou sense cap tipus d’ajuda. A més, cal afegir que amb la subvenció de vehicles privats –no importa que siguin elèctrics– es continua sense solucionar un dels principals problemes del país que és el col·lapse circulatori que es viu diàriament en hores punta per l’ús del vehicle particular.

Sumant la partida d’aquest any, el Govern haurà destinat tres milions d’euros de tots els ciutadans en subvencions a vehicles elèctrics privats. Sí, han llegit bé, tres milions d’euros de tots, incloses les persones que van en bus, per seguir omplint les carreteres de cotxes. No sóc una especialista en la matèria però crec que amb tres milions d’euros es poden subvencionar milers de bitllets i renovar part de la flota de busos. Segur que no poden invertir amb millor criteri que fins ara?

Article d’opinió de Judith Pallarés, presidenta suplent del Grup Parlamentari Liberal
Publicat al Periòdic d’Andorra (6/02/2018)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •