‘Urgències' de Jordi Gallardo

ANDORRA LA VELLA 11/06/2015 SESSIÓ DE CONTROL AL GOVERN AL CONSELL GENERAL FOTO DIGITAL EDUARD COMELLAS POLÍTICA PARLAMENT

Molt s’ha parlat aquests darrers dies del servei d’urgències i les llargues cues o retards que han hagut de patir els usuaris d’aquest servei. Tampoc es pot oblidar la pressió que de ben segur han hagut de suportar els professionals mèdics i administratius, que han hagut d’atendre les persones que s’han vist obligades a adreçar-se a aquest servei i s’han trobat la saturació denunciada.

Manquen facultatius i això està provocant una pèrdua de la qualitat del servei que rebem els usuaris, i les explicacions per part del ministeri de sanitat han estat insuficients. Segons s’ha explicat des del SAAS, faltarien per cobrir nou vacants de personal mèdic, un fet que, afegit al moment de màxim rendiment del servei d’urgències que es produeix en aquesta època pels accidents d’esquí i els processos de grip, provoca la saturació del servei.

Davant d’aquesta situació –previsible, atès que el nombre de professionals necessaris és conegut, com també pel fet que l’hivern és un moment de pics de feina al servei d’urgències– el ministeri al·lega que el problema és de comunicació. Aquesta explicació no és gens acceptable; la veritat és que no s’ha dut a terme una bona planificació. La comunicació no pot suplir les vacants necessàries, ni reduir les hores extraordinàries que alguns metges han de realitzar per pal·liar la manca d’efectius, ni evitar les llargues cues d’un servei que hauria de respondre com el seu nom diu amb rapidesa i immediatesa.

La realitat és que a més a més del problema de manca d’efectius, és evident que hi ha un problema de gestió del servei que els treballadors de l’àrea d’infermeria i personal mèdic d’urgències van manifestar públicament mitjançant el seu escrit del 16 de gener. De fet, el problema ha comportat dimissions de professionals, i és en part l’explicació de l’elevada rotació de personal mèdic del servei d’urgències. I no pas la comunicació.

La necessitat de professionals al servei d’urgències ve de lluny, i malauradament encara no s’ha resolt tot i la voluntat de contractar personal qualificat. Una voluntat que, sembla, està topant amb la feixuga burocratització del propi sistema de contractació. Aquesta situació hauria de servir també per demostrar que el sector privat fa molt de temps que reclama una revisió dels processos i un alleugeriment administratiu en els tràmits de contractació del tot necessari. La situació s’ha intentat resoldre mitjançant la creació d’una comissió que determinarà o proposarà quines millores caldrien perquè el servei funcioni millor.

La pregunta és: ha calgut esperar la saturació del servei per demanar els professionals interns? Que no són precisament aquests professionals qui millor coneixen les mancances i les possibilitats del servei? Quan ja ha esclatat la situació, quan ja és insostenible, quan els usuaris es queixen, quan els professionals no aguanten més…, és llavors quan s’ha d’intentar trobar plegats la solució?

Segurament val més tard que mai. Ara bé, fa la sensació, a partir de fets i no suposicions, que la sanitat del país està pitjor que mai, i no és exclusivament atribuïble a la manca de recursos, és per l’absència clara d’una política sanitària per part del Govern, que continua naufragant enmig d’una reforma sanitària que no se sap a on ens porta.

Article d’opinió de Jordi Gallardo, candidat a cap de Govern de Liberals d’Andorra
Publicat al BonDia (29/01/2018)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •