OPINIÓ: 'SAAS: SOS (2a part)' de Jordi Gallardo

ANDORRA LA VELLA 26/05/2016 SESSIÓ ORDINARIA DEL CONSELL GENERAL. FOTO DIGITAL EDUARD COMELLAS POLÍTICA PARLAMENT

Ara fa un any i mig escrivia sobre la greu situació en què es trobava el SAAS des d’un punt de vista de la pèrdua de qualitat del model sanitari. Un model que ha passat de ser el quart, segons l’OMS, a principis del 2000 al caos en què està sumit actualment, perquè el SAAS va a la deriva, i amb ell el nostre model sanitari. La perdurabilitat i sostenibilitat de la sanitat pública de què fins ara havíem gaudit té els dies comptats, i hem de començar a preocupar-nos ja pel model sanitari que ens podem permetre.

El descontrol que es viu d’ençà de l’arribada de DA al Govern és en gran mesura, tot i no ser l’única explicació, la causa determinant d’aquesta deriva cap al precipici. Des del 2011 han passat pel ministeri de Salut tres ministres i un grapat de directors del SAAS, tots ells amb la missió d’aturar la disbauxa que regna al SAAS, però estem igual que el 2011; de fet no és ben bé així, avui ja estem pitjor, millor dit estem molt pitjor que llavors. Hem passat d’un dèficit de 28 milions als 70 milions que vam fregar el 2015. Com he dit alguna vegada, s’ha generat un deute de mil euros per cada ciutadà d’Andorra.

Com s’ha arribat fins aquí? Doncs per un cúmul de factors, principalment de gestió: descontrol en el reemborsament dels actes del SAAS, amb abusos inacceptables. Una política de contractació en què prima l’amiguisme i l’abús salarial entre els càrrecs de responsabilitat, mentre que els professionals sanitaris que no formen part de la casta directiva pateixen congelacions. Una política de contractació que premia els professionals de fora, no promociona els de casa i paga uns salaris desorbitats. Una planificació de les unitats de negoci del mateix hospital més que qüestionable des d’un punt de vista de rendibilitat econòmica, tot i que no ha de ser aquest el criteri determinant. Una política d’inversió en millores del servei de l’hospital que no sempre ha respost a les necessitats reals ni tampoc a una orientació clara de cap a on ha d’evolucionar el model hospitalari, sinó a partir de decisions esbiaixades de les persones que encara ocupen els càrrecs de responsabilitat. Una retallada en prestacions bàsiques a l’usuari, que afecten la qualitat del servei ofert, solucionada i compensada pel gran esforç del personal paramèdic i administratiu amb voluntat, professionalitat i sacrifici.

Al final s’està permetent el que cap empresari responsable permetria que passés a la seva empresa, però com els diners són públics doncs no passa res, o això és el que sembla, perquè tal dia farà un any, però de fet n’han passat cinc i cada dia que passa el problema és més greu i requerirà per tant solucions més dràstiques.

Article d’opinió de Jordi Gallardo, president suplent del Grup Parlamentari Liberal

Publicat al BonDia (20/02/2017)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •