OPINIÓ: 'Quan la infància esdevé un (des)crèdit polític' de Jordi Troguet i Maribel Lafoz

Malgrat tot, pensàvem que la iniciativa del Comú d’Encamp de crear un consell de la infància podia ser encertada. Deixant de banda que no s’inventava res, que altres organismes públics representatius de la ciutadania treballen amb els joves i els infants del país des de fa temps i que hi ha certa manca de creativitat i innovació, actuacions com aquesta poden impulsar certs ànims una mica anquilosats i poden crear il·lusió i dinamisme, que, tot sigui dit, fan força falta.

I allà hi érem els dos membres de Liberals+Independents, certament contents, el dia de la constitució del Consell dels Infants d’Encamp per fer costat a la iniciativa, que, com va dir el cònsol major, feia dies que estava projectada.

Entenem que desitjar l’eficiència de mesures com aquesta no és il·lusori. Pensem que aquests joves poden ajudar a millorar la vida dels encampadans, segurament la dels més petits. Per a ells, fer viable i efectiva alguna de les seves propostes segur que serà enriquidor, motivador i útil. Per això, cal creure en iniciatives semblants i incentivar-les.

No voldríem pensar en un possible interès exclusivament polític d’aquesta qüestió, allò de sortir a la foto envoltat de nens per demostrar que el Comú s’interessa pels més joves d’aquesta parròquia dormitori, malgrat haver apujat recentment, de forma notòria, certes quotes de les activitats esportives que concerneixen molt directament aquest col·lectiu.

Ara bé, no sabeu la sorpresa que vam tenir en sentir el cònsol major donant les explicacions pertinents sobre el com i el quan de la gran idea que havien tingut dotant la iniciativa de PRESSUPOST PROPI! Atenció!!…, un pressupost constituït gràcies a la tretzena paga dels cònsols i dels consellers de la majoria, que s’havien compromès, recordem-ho, davant la pressió rebuda per haver decidit apujar-se el sou alhora que el rebaixaven a l’oposició, a aportar-la a alguna causa social, com a persones amb dificultats per arribar a final de mes, per exemple…

Llavors ho vam entendre… Malauradament, no solament hi havia ambició per “la foto”, sinó que calia afegir-hi el detall d’aquest pressupost extraordinari amb el qual dotaven el Consell d’Infants per deixar en evidència l’oposició.

Estem segurs que els nens van obviar aquest detall. No obstant això, el cònsol major el va revestir de gran importància en anunciar-lo en ple parlament introductori del Consell d’Infants i en insistir-hi a la roda de premsa posterior.

No comprenem aquesta actitud, aquesta mena de revenja política, fent entendre que, gràcies a la seva “personal aportació”, aquesta iniciativa veia la llum i tirava endavant… Res més lluny de la realitat! Els nens haurien pogut fer les seves aportacions perfectament igual; haurien pogut fer les propostes pertinents, i aquelles viables i realitzables haurien estat cobertes per les partides pressupostàries pròpies dels departaments corresponents per portar-les a terme… Però no, calia aprofitar l’ocasió, en aquest cas una bonica iniciativa entorn dels infants, per treure’n un rèdit polític. O potser es tracta d’un descrèdit?

Article d’opinió de Jordi Troguet i Maribel Lafoz, consellers de Ld’A+I al Comú d’Encamp

Publicat al BonDia (01/02/2017)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •