‘Manipulació de la informació' de Ferran Costa

ANDORRA LA VELLA 17/03/2016 SESSIÓ DE CONTROL AL GOVERN AL CONSELL GENERAL. FOTO DIGITAL EDUARD COMELLAS. POLÍTICA PARLAMENT CONSELL GENERAL

Dies enrere el Govern va fer públiques les dades de visitants a les instal·lacions museístiques que gestiona directament. Sorprenentment, llegint la nota al seu portal web tot eren flors i violes pel que fa a les seves polítiques museístiques. Tanmateix, analitzant detalladament les xifres —allò de la microgestió que no agrada gens al ministre Cinca—, se’n desprèn que els nostres museus van tenir 60.027 visitants el 2015; 59.793 el 2016 i 58.158 el 2017. És a dir, una xifra de visitants als museus que empitjora any rere any. No obstant això, en una mostra de cinisme desmesurada i sense cap mena de complex per faltar a la veritat, el Govern de DA anunciava aquestes xifres com una millora de més de 3.000 visitants. L’única realitat, la de les xifres, dona a la dada de visitants als museus al 2017 el rècord absolut a la baixa, tendència que perdura des del 2011, quan n’hi havia més de 80.000.

Davant aquesta negligència i exercint les funcions atorgades als consellers generals de control de l’acció del Govern, vaig entrar de seguida una pregunta escrita sol·licitant el perquè d’aquesta contradicció. La rectificació al web de Govern, com no podia ser d’una altra manera, va ser instantània i l’explicació adduïa a un “error de redacció” de la nota. Jutgin vostès mateixos: on hi deia “En general, els museus han millorat les seves xifres de públic respecte dels resultats obtinguts el 2016 i en conjunt han registrat un augment de més de 3.000 visitants”, ara hi diu “És cert que la xifra de 58.518 visitants en el conjunt de museus suposa allargar un any més la tendència baixista”. És a dir, on abans hi deia blanc, ara hi diu negre. És allò de voler fer passar gat per llebre. És injustificable dir que es tracta d’un error de redacció. Si de cas, seria d’aritmètica, en no saber sumar o restar.

Segurament, però, no deu ser ni una cosa ni l’altra, sinó potser una tergiversació i una manipulació de la informació. Aquest exemple és indignant per si mateix i demostra que el maquillatge matusser en política comunicativa de DA per camuflar la veritat als ulls de la ciutadania fa temps que s’ha convertit en una mala praxi ja del tot habitual. Faltar a la veritat de forma tan evident, mirant de fer creure al ciutadà que la pura realitat és una altra, és una presa de pèl absoluta. Denota un cop més el menysteniment de DA cap als administrats i posa en relleu la manca de capacitat per gestionar la cosa pública, ja que no analitzen críticament quina és la situació real. Queda clar que el conformisme i l’autocomplaença de DA desgraciadament no tenen límits.

La política museística i de gestió del patrimoni de Demòcrates per Andorra des que van arribar a l’Executiu ha estat del tot improvisada, erràtica i sense cap mena de rumb. En un afany per mostrar que s’emprenen accions, a l’octubre el Govern va presentar el Pla estratègic de museus i dies enrere el Consell Assessor del Patrimoni es reunia i anunciava mesures per difondre les falles dels Pirineus, que des del 2015 són patrimoni de la humanitat. Tot plegat, bones intencions que arriben a tocar d’un final de legislatura i que difícilment veuran la llum, la qual cosa confirma una vegada més la política de cartó pedra de DA: una política de cara a la galeria.

Article d’opinió de Ferran Costa, conseller general del Grup Parlamentari Liberal
Publicat al Periòdic d’Andorra (30/01/2018)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •