OPINIÓ: 'La importància de llegir els informes' de Lluís Ferreira

25L’altre dia, parlant amb un dels dirigents de DA, em va dir textualment que m’hauria d’informar més abans d’escriure els meus articles d’opinió, tot i que no em va saber indicar exactament en quin punt creia que m’havia confós. Em va semblar que la crítica pública no la porta gaire bé.

En fi, crec que seria més productiu que els qui realment governen ara el país –companys de files d’aquesta persona– es llegissin degudament els documents als quals ells sí que tenen accés, però que per a la resta dels mortals es converteixen en secrets d’Estat, i ara us explico el perquè.

Segurament, si haguessin revisat la proposta de modificació del Codi Penal, s’haurien adonat que xocava directament amb la nostra Constitució, pel que fa al dret de la intimitat. De fet, el ministre Espot va reconèixer públicament no haver revisat els canvis proposats per la fiscalia i la Batllia en el Codi de procediment penal. Això sí, segurament si ningú hagués posat el crit al cel la modificació ja s’hauria aplicat i les nostres converses privades ja no ho serien tant, per no dir que pràcticament serien públiques. Un cop més, “qui dia passa, any empeny”. Espero, això sí, que els membres del grup parlamentari demòcrata apliquin una mica de seny i no aprovin, com a mínim, aquest apartat de la llei.

Més casos de tirar pel dret. El ministre Torres ha tingut la capacitat d’aprovar un projecte privat d’interès nacional escudant-se en el fet que complia les recomanacions de la Federació Internacional d’Esquí (FIS), però algú ha vist aquest document? Vet aquí que ni tan sols el ministre l’ha vist i, per tant, difícilment l’ha pogut llegir.

Un altre projecte que s’aprova sense haver llegit el projecte, sense que el ministre sàpiga què requeria la FIS. Per acabar d’enredar una mica més la troca, ara qui avala la construcció ja no és la FIS, ni tan sols el ministre d’Ordenament, ara ja li passen la pilota a la Comissió Tècnica d’Urbanisme (CTU). Cada cop es fa més evident que segurament es tracta d’un favor acordat i que l’han d’acomplir. Tant de bo m’equivoqui!

Ara el que m’està començant a preocupar és que, després d’haver canviat la ubicació de l’heliport –ja no sé quantes vegades–, resulta que davant d’una part de la població que mostra el seu neguit respecte de la seguretat del projecte per la seva proximitat a les instal·lacions de FEDA, amb les conseqüències que això podria tenir per al país, la resposta oficial del ministre és que els informes, de moment, són favorables.

Em sap greu, però em permetreu que desconfiï que s’hagi llegit els dits informes, que existeixin o que siguin favorables. I que consti que no dic això perquè estigui en contra de la construcció de l’heliport, encara que sigui una mica com el famós The Cloud, que primer sembla que el farem i després ja veurem qui el farà servir. Simplement crec que no és el lloc idoni, sempre he cregut que la seva ubicació hauria de ser al costat de la frontera. No crec que allà tinguéssim gaire oposició per part dels nostres conciutadans.

Pel que fa al soroll, tal com vaig sentir l’altre dia per la ràdio, els avions sobrevolen les grans ciutats i preval l’interès nacional per sobre del particular. Però a ningú se li escapa que si a Madrid proposéssim canviar l’aeroport a la Gran Via o a Barcelona ubicar-lo a l’avinguda Diagonal, el més segur és que ens trobéssim amb una oposició contundent per part dels ciutadans. Potser sí que això és una mica demagògic, però no més que qui ho compara amb el soroll dels avions a les capitals.

En fi, hem de “confiar” que s’han llegit els informes i els han entès i que són plenament conscients del que fan. Si no, el temps acabarà demostrant si era, o no, una bona idea.

Article d’opinió de Lluís Ferreira, membre de Liberals d’Andorra
Publicat al BonDia (25/05/17)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •