OPINIÓ: 'Democràcia participativa' de Lluís Ferreira

El 2 de setembre llegia, amb certa incredulitat, el següent: “Vidal augura canvis en el vot dels residents per l’acord amb la UE.” Per què dic amb incredulitat? Doncs perquè, com ell mateix reconeix, el vot dels estrangers en un altre país es regula amb acords entre estats i no pas amb la UE. Entenc, doncs, que estan preparant una nova llei o venent fum de forma electoralista de cara als propers comicis i, a més, en lloc d’agafar la responsabilitat d’aquesta proposta, un cop més s’excusen en un tercer per si a algun dels seus votants no els fa gràcia la idea.

El vot dels residents, la doble nacionalitat, el dret a l’avortament o el dret a la mort digna crec que són qüestions prou importants per al país perquè la decisió no la prengui el Govern de torn i menys, com podria ser en aquest cas, únicament amb el suport del 37,03% dels vots emesos. Crec que podria ser un bon moment per aplicar la democràcia participativa. Donat que aquest Govern sempre es fixa en Espanya per dur terme les reformes, jo en aquest cas em fixaré més en Suïssa.

S’ha de reconèixer que a Suïssa tenen experiència en referèndums. La implicació ciutadana en les decisions permet limitar el poder de l’administració. D’aquesta manera, els ciutadans avaluen el que creuen que és més beneficiós per al seu país, en ocasions ben lluny de les demandes polítiques.

Per posar un exemple: la UE feia anys que demanava a Suïssa que apugés els impostos a les societats que tenien radicades al seu país a través del “projecte de reforma d’imposició empresarial (RIE III)”. En aquest punt, és important assenyalar que a Suïssa, avui dia, hi tenen seu més de 6.500 companyes, algunes tan importants com Google, Vitol o IBM. Doncs, malgrat les amenaces de multa per no complir els nous estàndards de l’OCDE, el poble suís va votar-hi en contra, ja que creien que amb aquesta reforma era més el que perdien que no els suposats beneficis que obtindrien de cara a la imatge internacional. Tota una mostra del verdader poder del poble. Ara és el torn dels polítics d’aconseguir un bon acord amb la UE i de convèncer la ciutadania que realment és més profitós per a l’Estat i per a la població adaptar-se als nous requisits de l’OCDE.

En iniciatives com aquestes tenim molt camp per recórrer. A Suïssa fins i tot es poden tombar lleis presentades pel Govern si en un termini de divuit mesos el 2% del cens electoral hi ha signat en contra en considerar que van en contra dels interessos del país. Si això succeeix, els parlamentaris només tenen l’opció de presentar un contraprojecte de llei o esmenar la presentació inicial i que siguin finalment els electors els que escullin en un referèndum una de les propostes.

És clar que a Andorra estem molt lluny del nivell de democràcia participativa que tenen a Suïssa –recordem que ho fan des del 1848–, però crec sincerament que d’aquesta manera es podria implicar de nou la societat civil en la política nacional, i s’evitaria de passada que l’única decisió política dels ciutadans sigui escollir els seus representants un cop cada quatre anys.

Decisions tan importants que afectaran el país i els seus habitants durant dècades no es poden deixar en mans només dels polítics escollits durant unes eleccions. Cal que el poble hi pugui dir la seva; cal que la societat pugui escollir com vol que sigui el seu futur. Només d’aquesta manera aconseguirem reduir la desafecció política que vivim actualment.

Article d’opinió de Lluís Ferreira, membre de Liberals d’Andorra
Publicat al BonDia (15/09/17)