‘Opcions electorals: el pacte L’A+PS’ de Troguet, Lafoz, Sans i Marsenyach

Fa dies que la bona sintonia de treball entre els consellers de la minoria a Encamp és evident. Tot i provenir de partits polítics diferents, el sentit comú, la voluntat de treballar pel conjunt de les ciutadanes i els ciutadans de la parròquia i l’interès d’aplicar i fer aplicar les normes legals del joc ens han portat a defensar les mateixes premisses.

Així ha estat quan tot i qüestionar amb intensitat la validesa del famós acord d’intencions entre Comú i Saetde, sempre hem pretès que les dificultats històriques entre ambdues parts s’havien de desencallar en favor de l’interès general, ja no d’Encamp, sinó del país sencer. I malgrat la predisposició manifestada des d’un bon principi per participar en el procés de resolució del conflicte, sempre ens n’han deixat al marge, de la mateixa manera que en el procés de revisió de les lleis de competències i transferències on també vam voler fer la nostra aportació.

Hem denunciat formes inadequades en la tramitació de projectes diversos com l’anul·lació del conveni d’explotació de la casa de colònies de La Baronia,  la cessió de terreny comunal en el desenvolupament de projectes com el Museu Nacional de l’Automòbil o, més recentment, la central de cogeneració al Pas de la Casa i, fins i tot, amb el tan esperat i anunciat pla estratègic de desenvolupament de la parròquia, que ha abocat la majoria comunal actual a no saber ni ells mateixos com dinamitzar les viles d’Encamp o el Pas de la Casa i tot això després del sortosament intent fallit de proposta d’outlet del nostre ministre de Turisme.

Quant al Pas de la Casa i a la seva “deixadesa” hem denunciat deficiències en infraestructures, la contaminació del sòl a l’entorn de l’Església i hem exigit més implicació per part dels màxims responsables comunals. Hem qüestionat, també, l’evolució del projecte de Cramea (aquell centre d’alt rendiment esportiu del qual no n’hem sentit mai més a parlar) i hem defensat aferrissadament que Ràdio Andorra aculli unes instal·lacions com les que es mereix.

Que tenim ideologies diferents? Certament. Però quan es pretén treballar en favor de la ciutadania ens hem de basar en el que vol i en el que aquesta ciutadania necessita. Les formes? Les legals. L’estratègia? Potser sí que podríem divergir en alguns aspectes, però discutint i negociant segur que arribaríem tots dos grups a bon port perquè estem convençuts que si alguna cosa ens fa diferents de DA és que pensem que ens hem de guiar SEMPRE per l’interès de la parròquia i dels seus habitants.

A partir d’aquests exemples, què és el que fa tan difícil d’entendre el pacte L’A i PS per formar llistes territorials a les pròximes eleccions generals?

Aquest pacte es fonamenta en uns punts acordats entre els dos grups polítics que qualsevol persona pot entendre perfectament. No són enrevessats, ni es poden interpretar de manera diferent, ni amaguen cap mena d’interès… ans al contrari: són uns punts que tant liberals com socialdemòcrates compartim perquè són “de calaix”, responen al sentit comú i responen, alhora, al reclam ben legítim de la ciutadania per poder participar activament en les decisions rellevants que poden afectar el seu futur i perquè els que fem política no mentim, siguem honestos i transparents.

I és en aquest context que hem articulat el nostre pacte sobre tres punts bàsics: un primer punt que tracta de “responsabilitat política i regeneració democràtica” amb l’objectiu de reforçar el paper del Consell General i promoure la transparència en totes les administracions i parapúbliques, endurint les sancions per corrupció; un segon punt que determina el procediment més adient per arribar a trobar el nostre “Encaix amb Europa” de forma conjunta i amb la màxima transparència, i en què la ciutadania hi pugui participar activament i, finalment, un tercer punt que se centra en la necessitat de donar “un impuls institucional” a aquells mecanismes que fomenten la participació de la ciutadania a través d’una representativitat política més justa, així com la seva participació efectiva a través de referèndums i consultes populars, mentre es potencia al màxim la independència de la justícia, molt malmesa avui dia, segons la percepció generalitzada de la ciutadania.

Vist això ens preguntem? Què és el que no s’entén del pacte? No serà que el que no s’entén és que finalment la ideologia política cedeixi en favor d’una manera de fer més realista, propera i honesta i conflueixi en determinada FORMA de FER per sentit d’Estat i per sentit comú?

En tot cas, des d’Encamp, els consellers comunals que subscrivim aquest article ho entenem així i confiem que les nostres ciutadanes i els nostres ciutadans ho entenguin de la mateixa manera.

Article d’opinió de Jordi Troguet, Maribel Lafoz, Joan Sans i Pere Marsenyach, consellers de la minoria al Comú d’Encamp
Publicat al BonDia (16/11/2018)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •