‘El nou parc de l’Ossa’ de Carles Bernardo

La construcció del nou parc de l’Ossa suposa la creació d’un espai familiar on conflueixin totes les trobades dels veïns i on s’espera que sigui el bressol dels més menuts en el seu temps d’esbarjo. Hi ha dues característiques que trobo molt encertades en el seu disseny. La primera és que s’hagi adaptat l’espai a les persones amb diversitat funcional i el parc no requereixi en el futur de noves obres per a la seva adaptació. La segona és que el projecte posa molt èmfasi a l’aprofitament de l’aigua i l’orientació de cara al riu.

Aquest projecte, que neix amb el desig de ser el pulmó de la parròquia, tindrà però un ús multifuncional. Si bé és cert que l’espai és considerable, tenint en compte l’antiga distribució del terreny, no és suficient si veiem que construiran tres edificis de serveis en el seu interior. Destinar més de deu mil metres quadrats d’espai verd, però a la vegada afegir-hi edificis desllueix al meu entendre un projecte que podria ser verd en la seva integritat.

El Parc de l’Ossa canviarà la fisonomia de la parròquia així com els costums dels seus veïns.

La construcció del Parc de l’Ossa té un pressupost elevat donada l’abast de l’obra. Per això haurem d’estar pendents també a les desviacions pressupostàries que puguin existir, i si aquestes provoquen un augment significatiu de la inversió total i en conseqüència del deute comunal. Tanmateix, s’haurà d’acotar el pressupost del seu manteniment donat que afectarà directament a les arques comunals i a hores d’ara només hi ha una estimació del seu impacte econòmic. Malgrat els costos projectats, cal posar en relleu que s’ha evitat la inversió de 35 milions d’euros que volia fer l’antic govern comunal, una despesa que era totalment desproporcionada per un projecte com aquest.

El Parc canviarà la fisonomia de la parròquia així com els costums dels seus veïns. Un entorn on tothom es pugui trobar, els més petits puguin jugar sense trànsit de vehicles a prop, és un entorn indispensable per fer la parròquia més acollidora. Així mateix, és una oportunitat única per generar cohesió social tan necessària en els temps que corren.

Article d’opinió de Carles Bernardo, president del Comitè Parroquial d’Encamp.
Publicat a l’Altaveu (5/4/2022)