‘Manca de zones verdes’ de Jordi Moreno

L’auge de la construcció a les parròquies centrals està disminuint l’espai verd del nucli urbà. Sense un estudi demogràfic exhaustiu que englobi una previsió a vint anys vista del creixement del país, em pregunto per què permetem aquest ritme de construcció insostenible. La marxa a la qual s’eleven les noves edificacions és insaciable i fa la sensació que no quedarà cap parcel·la de verd a les parròquies.

Aquests dies quan passejava pel centre d’Escaldes-Engordany vaig adonar-me que tenim una manca molt gran d’espais verds. Encara recordo quan de petit baixava pel carrer del Parnal; aquell carrer tan estret que donava accés a un càmping, ple d’arbres. Sovint creuàvem aquell càmping entre les plantacions de tabac per no donar tanta volta accedint a Andorra la Vella. 

Andorra necessita espais on la població pugui socialitzar. No parlo d’un complex esportiu o de botigues de roba, sinó de places obertes que abracin els infants jugant o els més adults fent un cafè de tarda. Un espai verd, que deixi de banda la societat de consum i aculli trobades culturals. Això és, una zona que afavoreixi les trobades socials dels ciutadans.

Andorra necessita eixos vertebradors allunyats de la circulació dels vehicles.

Un altre record que em venia a la memòria passejant per la parròquia és el Parc de la Mola, on només es podia accedir per l’avinguda de les Escoles. Aquell era el pulmó d’Escaldes-Engordany, amb un parc ple de caminets, arbres ploraners i rierols. Era una illa en mig de la parròquia. M’hauria agradat que el disseny del nou Clot d’Emprivat s’hagués emmirallat en aquell Parc de la Mola, un espai verd i agradable. Un espai que ara es fa necessari més que mai, ja que la parròquia, així com totes les ciutats urbanitzades, necessita eixos vertebradors allunyats de la circulació dels vehicles. I més ara, que els darrers estudis de mobilitat pronostiquen un col·lapse de la xarxa viaria l’any 2030. Hem d’afavorir un transport segregat que respecti el medi ambient, promoure una construcció sostenible que entri dins del projecte de país que volem pel futur.

En definitiva, és una llàstima que aquests records de color verd amb el pas dels anys s’han transformat en color gris. Però tenim reptes molt importants al davant, cal que la societat andorrana faci autocrítica dels anys recents que han precedit una construcció desmesurada i pensi en el futur d’una forma coherent. Aquest país no ha pensat mai en un urbanisme destinat als habitants de les ciutats, sinó en la compravenda d’habitatges, i més recentment, d’habitatges de luxe. 

És per tot això que crec que ha arribat l’hora de canviar el xip i posar la mirada en el progrés sostenible. El repte més gran del país és aprofitar els espais encara disponibles per crear zones d’esbarjo, on es pugui socialitzar fora de l’entorn laboral i afavorir la participació dels habitants en activitats culturals. Andorra ha de créixer però sempre pensant en els seus habitants abans que els seus visitants.

Article d’opinió de Jordi Moreno, president del Comitè parroquial d’Escaldes-Engordany.

Publicat al ‘Periòdic d’Andorra’ (24/5/2022)