‘Legislatura atípica fins al final’ de Ferran Costa

Dissabte passat, amb l’aprovació del pressupost general de l’Estat amb només els vots dels consellers generals de Demòcrates per Andorra, vam cloure la VII Legislatura. Una legislatura que, tal com s’ha esdevingut, segurament serà titllada per la història d’atípica.

El seu inici va estar marcat pel desafortunat episodi de la crisi financera de la BPA. Malauradament, aquell començament va marcar el to de la resta de la legislatura. L’herència de la majoria absoluta aclaparadora de 22 consellers generals que la formació de Toni Martí va aconseguir el 2011 va deixar també una empremta en aquesta legislatura. Solament 17 vots a Ordino a les eleccions del 2015, just abans de l’esclat de la crisi de la BPA, van permetre que, durant quatre anys més, DA continués passant el corró.

Després de dues legislatures demòcrates, en els darrers anys l’opinió pública ha palesat el seu descontentament amb aquesta manera de governar. En un exercici inèdit, però sa i necessari en qualsevol democràcia consolidada, molts ciutadans del país s’han manifestat en múltiples ocasions per mostrar el seu desacord amb les polítiques de DA. Unes polítiques que, en vuit anys, han empitjorat les condicions de vida de la majoria de ciutadans i no han fet avançar decididament el país, a diferència del que s’havia promès.

El dèficit negociador de DA ha fet que la majoria de cops tiressin pel dret, sense l’indispensable i preceptiu contrast d’opinions amb la resta de forces polítiques.

El Govern de Demòcrates per Andorra i el grup parlamentari que li dona suport han abusat massa cops de les seves majories absolutes, demostrant una evident manca de capacitat dialogant. El seu dèficit negociador ha fet que la majoria de cops tiressin pel dret, sense l’indispensable i preceptiu contrast d’opinions amb la resta de forces polítiques. El que ha passat aquest darrer mes n’és un exemple. Des del 17 de gener, s’han aprovat dinou projectes de llei, una proposta de canvi del Reglament del Consell General, una moció sobre habitatge, una proposta d’acord i una llei de procediment especial, la del pressupost per a l’exercici del 2019.

Aprovar tots aquests textos en quatre setmanes és un disbarat, ja que no s’han pogut dedicar ni l’estona ni les reflexions necessàries a temes que afecten tota la ciutadania. Si de manera constant hem hagut d’esmenar textos per les disfuncions i ineficiències que presentaven, els consellers generals de la propera legislatura es trobaran en una situació similar i hauran d’endreçar la feina feta a correcuita, imposada per la voluntat unilateral de Demòcrates per Andorra.

La possibilitat que la configuració de la propera cambra legislativa no es regeixi per una majoria absoluta posarà en relleu quines són les formacions amb prou cintura política i tarannà negociador per assolir acords que facin avançar el país. DA ha demostrat que no és capaç de fer-ho. Andorra afronta reptes difícils i cal una acció política responsable perquè esdevingui un país d’oportunitats per al poble andorrà.

Article d’opinió de Ferran Costa, conseller general liberal
Publicat al Periòdic d’Andorra (19/02/2019)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •