‘La responsabilitat és cosa de tots’ de Jessica Gastó

Estem immersos en la segona onada de la pandèmia. Sí, aquella que no ens pensàvem que arribaria fins ben entrada la tardor, ha començat a finals d’estiu i en aquests moments està deixant registres mai vistos pel que fa al nombre contagis al nostre país i als del voltant. Sortosament, la millora en els sistemes de detecció, els cribratges sectorials i un major coneixement de la malaltia ens ha permès evitar mals majors.

Actualment, tenim restriccions en bars, restaurants, oci nocturn, gimnasos, reunions… Són mesures que s’han pres per evitar la propagació sense control de la Covid-19. Ha quedat palès que la interacció social és la principal causa de transmissió. Són moments en els quals ens relaxem, oblidem les recomanacions sanitàries i ens interrelacionem sense la distància suficient per evitar que el virus continuï expandint-se.

D’altra banda, hem aconseguit mantenir obertes les escoles que han demostrat no ser un punt de contagis com es podia arribar a imaginar. Evidentment, tenim aules tancades i fins i tot un centre totalment clausurat però els estudis epidemiològics han certificat que els alumnes positius rarament ho han transmès a la resta dels companys i la font del contagi sempre ha estat externa.

Hem de prendre consciència que tenim al davant mesos complicats en els quals caldrà mantenir les mesures sanitàries.

Ens trobem davant una situació inèdita que cap de nosaltres ha viscut: una pandèmia. Allò que hem llegit als llibres d’història, ara ho estem vivint en primera persona i serà un dels fets històrics destacats d’aquest segle. Hem de prendre consciència que tenim al davant mesos complicats en els quals caldrà mantenir les mesures sanitàries i restriccions com les que estem vivint per tal d’evitar la saturació dels serveis sanitaris.

Aquesta consciència també l’hem de prendre cap a nosaltres mateixos. Actuem responsablement? Som conseqüents amb la situació que ens envolta? Quants de nosaltres hem seguit les recomanacions fil per randa sense saltar-nos cap? És molt fàcil acusar a la resta de no fer les coses bé quan fem aquestes manifestacions en una reunió familiar de deu o dotze persones. I això, només per posar un exemple.

L’augment de casos de Covid-19 depèn de tots nosaltres. Hem de tornar a prendre consciència de la gravetat de la situació, que la malaltia pot afectar a qualsevol i que ser jove no és garantia de res, ja que també es donen casos de menors de quaranta anys que acaben ingressats en estat molt greu a l’UCI.

Per tant, faig una crida a la societat per a seguir construint, perquè ara més que mai ens necessitem els uns als altres… Mantinguem el distanciament social, la neteja de mans, la mascareta i respectem les mesures decretades (estiguem o no d’acord). És hora d’anar tots pel mateix objectiu, toca ser valents, assumir la part de responsabilitat que tenim perquè en les nostres mans està anar tirant o col·lapsar-ho tot de nou.

Estic convençuda que de nou ens en sortirem. Només us demano que no defallim, que seguim amb la mateixa empenta que teníem mesos enrere perquè arribi el dia (espero i desitjo que més aviat que tard) que puguem deixar tot això enrere. Ho hem fet una vegada i no tinc cap dubte que ho tornarem a fer. Ànims!

Article d’opinió de Jessica Gastó, secretària de Polítiques d’Igualtat
Publicat al Periòdic d’Andorra (20/10/2020)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •