‘La cultura del pacte’ de Judith Pallarés

Sorprèn bastant tots els comentaris que s’han escoltat aquests últims dies en relació al possible pacte entre Liberals i PS. Vull aclarir d’entrada que aquí no hi ha res decidit i que serà la militància la que haurà de prendre aquesta decisió. Entenc, però, que això a certes velles glòries els hi sorprengui, ja que no comprenen que vol dir això de consultar les bases però és que ja no estem aquí, els temps evolucionen i les relacions de poder també.

Crec que abans d’esverar-nos tant, paga la pena reflexionar sobre el context en el qual ens trobem. Començant pel fet que hi ha punts claus per la propera legislatura que NO es podran posposar de cap de les maneres:

  1.  Una política sanitària clara i global  liderada des del Govern i no des de la CASS i el SAAS de forma unilateral i separada.
  2. Unes relacions exteriors coherents amb la política interna que sigui capaç de negociar un acord amb la UE que sigui beneficiós per Andorra.
  3. Una reforma moderna de l’Administració que doti al país els serveis necessaris amb una Funció Pública formada i sostenible.

Aquests tres punts únicament exigeixen solucions pactades. A partir d’aquí, cada partit podrà afegir altres debats: reforma del sistema electoral, modificació constitucional, eliminar la inseguretat jurídica, pla nacional d’infraestructures… però els tres primers són imprescindibles. La idea de buscar acords sorgeix de diferents tertúlies, comentaris i converses de moltes persones al llarg del darrer any. Es vol que els polítics arribem a acords i que siguem transparents però quan es fan apropaments de forma pública no agrada. No vull creure que encara preferim els dinars (d’homes, ja que les dones difícilment estan incloses) a porta tancada i d’amagatotis d’aquí fins que les eleccions es convoquin.

El panorama polític avui a Andorra és dispers reflectint la realitat d’una societat també dispersa. Això significa que som una societat plural i amb visions de futur molt diferents. Escoltar i mirar de trobar espais d’entesa comuns exigeix un esforç per obtenir acords i prendre decisions consensuades.

Hem d’aprendre a pactar. Però no per sumar cadires sinó per sumar pel futur d’Andorra, pel futur de tots. DA ha parlat molt d’obtenir pactes però no ha estat capaç d’elaborar-ne ni un de sol. No ens podem permetre una altra legislatura sense acords d’Estat. Començar a parlar, únicament vol dir marcar les prioritats i establir ponts que ens ajudin a tots a presentar propostes coherents amb total transparència sense renunciar a la ideologia de ningú.

Les opcions socio-liberals funcionen molt bé en molts estats europeus i apropar-nos a aquesta idea no ens hauria d’espantar. Tot i això, pel moment únicament s’està parlant i la decisió la prendrà la militància i ningú més.

Article d’opinió de Judith Pallarés, presidenta suplent del Grup Parlamentari Liberal
Publicat al Periòdic d’Andorra (29/05/208)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •