‘Incomplir la Constitució’ de Jordi Gallardo

El darrer consell general va servir per posar de manifest algunes de les grans diferències entre la majoria i alguns dels grups de l’oposició a l’hora d’entendre la igualtat d’oportunitats per a la gent d’Andorra i el compliment de la Constitució. El debat a la llei de modificació de l’Institut Nacional Andorrà de Finances va propiciar un intercanvi molt interessant sobre com s’estan proveint els llocs de responsabilitat en algunes de les institucions més rellevants del país d’ençà que DA és al govern.

En primer lloc, és important, per contextualitzar el debat que es va produir, explicar que la nostra esmena sobre la durada del contracte del director de l’INAF pretenia limitar-ne el mandat a sis anys. Aquest va ser un primer punt de discrepància, ja que els liberals entenem que les institucions necessiten renovar-se cada sis anys, o establir clarament una limitació de mandats d’una durada acceptable, però no fer contractes que poden representar assegurar carreres professionals més enllà de deu anys.

Que la direcció de l’INAF estigui ocupada per una persona de nacionalitat no andorrana contravé el que clarament diu la nostra Constitució en l’article 25: “L’exercici de càrrecs institucionals queda reservat als andorrans, excepte en el que prevegin aquesta Constitució o els tractats internacionals”. Segons la mateixa Llei de l’INAF, de 12 de juny de 1989, l’Institut Nacional Andorrà de Finances fou constituït per la Llei de la creació de l’Institut Nacional Andorrà de Finances com a institució financera de caràcter públic amb l’objectiu de facilitar el finançament del sector públic, d’ajudar el Govern a acomplir els seus objectius socials i econòmics i d’assistir les autoritats en la direcció de la política financera i econòmica. Per tant, l’INAF és una institució segons la seva pròpia llei de creació i, en conseqüència, ha de complir el que estableix l’article 25 de la Constitució andorrana.

La decisió de DA representa primerament un incompliment de la Constitució perquè manté en el càrrec institucional de director una persona que no és de nacionalitat andorrana, però a més ho fa mitjançant un contracte indefinit. El més preocupant, però, és que DA pensa i defensa que és molt difícil trobar persones preparades al país per a llocs tan específics: aquest ha estat el seu argument per anar farcint l’Administració i les institucions de persones que no són andorranes en llocs de responsabilitat. Estic d’acord que el fet de ser un petit país limita l’oferta de persones, però si s’ha de buscar el talent fora del país, almenys quan es contracti una persona no andorrana que sigui amb una limitació en el temps prudent i, sobretot, amb l’obligació de formar la gent del país perquè d’aquesta forma s’inverteix en el talent de casa.

DA pensa que no tenim andorrans prou preparats, però suposo que pot acceptar que poden aprendre; per tant, donem oportunitats a la gent d’Andorra un cop hagi transcorregut un temps de formació. Cada vegada hi ha més llocs de responsabilitat a proveir fruit de noves institucions o regulacions, i paradoxalment, i tot i que cada vegada hi ha al país gent més preparada, amb més estudis i formació, resulta que a l’hora d’ocupar càrrecs de responsabilitat DA està recorrent a gent no andorrana.

Per acabar, i per no malinterpretar aquest posicionament, Andorra no seria el que és ni s’entendria sense la contribució de molta gent vinguda d’altres països, que han contribuït amb esforç a fer créixer aquest país. Això no treu que si tenim una Constitució cal respectar-la o, en tot cas, canviar-la però no incomplir-la. Pel que sembla, però, es pot incomplir sense canviar-la, que és el que fa DA. En canvi, canviar-la per poder complir-la o simplement complir-la no és la voluntat de DA.

Article d’opinió de Jordi Gallardo, president de Liberals d’Andorra i del Grup Parlamentari Liberal
Publicat al BonDia (11/06/2018)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •