‘El futur és la sostenibilitat’ de Resma Punjabi

Si parlem de sostenibilitat la primera idea que ens ve al cap és el mediambient. La societat tendeix a creure que només se’n desprèn aquesta definició, però la realitat és que la sostenibilitat està associada a molts aspectes quotidians. Parlem d’aquells fets que milloren el nostre entorn com reduir la petjada de carboni, promoure l’ús d’energies renovables o augmentar la responsabilitat social corporativa de les empreses envers la comunitat.

La conscienciació social és el primer tret dels països moderns. Una característica d’aquests estats que posen el focus també en la prevenció i és que crec que la sostenibilitat l’hem d’integrar, com he explicat abans, de forma transversal entre la dimensió ambiental, social i econòmica. Així aconseguirem tenir objectius comuns que siguin una necessitat bàsica d’aquí el futur, com la consciència de tenir un planeta net.

La conscienciació social és el primer tret dels països moderns.

Quan parlo de necessitat bàsica faig referència a la proposta d’Abraham Maslow, psicòleg i humanista nord-americà del segle XX, que va idear una piràmide de necessitats on va incloure les fisiològiques, les de seguretat o les de filiació entre d’altres. Doncs bé, jo em pregunto: el mediambient hi té lloc en aquesta estructura?

Des del meu parer, hauria d’aparèixer a la base del creixement, compartint espai amb l’alimentació, el descans i la respiració. Agafant la mà d’aquells elements essencials de la vida i és que cuidar el nostre planeta va lligat necessàriament a protegir els conreus dels nostres aliments o erradicar la contaminació de l’aire que respirem. L’índex de contaminació de l’aire o la desforestació dels boscos són exemples de problemes ambientals reals, però que no poden ser resolts sense eradicar abans la fam o la pobresa. Podem tenir la certesa que si continuem deteriorant el nostre hàbitat, perdent la biodiversitat, perpetuarem noves pandèmies i ens haurem de viure aïllats sense tenir en compte l’afiliació, tercera necessitat a la piràmide de Maslow.

No es pot considerar la sostenibilitat al marge de la perspectiva social o econòmica.

Actualment hi ha moltes persones que viuen en països en vies de desenvolupament que reclamen cobrir les necessitats bàsiques. És per això que no es pot considerar la sostenibilitat al marge de la perspectiva social o econòmica. Crec que és imprescindible que els estats treballin per educar i implicar la societat en crear una vida més sostenible al planeta tot reduint les desigualtats. Això precisament és el que proposen els ’17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)’  plantejats per les Nacions Unides dins de l’Agenda 2030 que tracten les necessitats d’àmbit social, econòmic, ambiental i institucional de la sostenibilitat. Tot això ho enfoquen des de cinc grans àmbits: planeta, persones, prosperitat, pau i aliances.

Trobo que els agents responsables han d’implicar necessàriament a la ciutadania perquè es puguin assolir tots els objectius. Explicant, per exemple, els projectes que es duran a terme arreu de les escoles i promovent polítiques inclusives de forma transversal a tota la societat.

Només d’aquesta manera i protegint el nostre entorn, la sostenibilitat s’acabarà considerant una necessitat bàsica que sigui l’eix de creixement d’un món que ens permeti viure més dignament a tots els seus habitants.

Com diu Eduardo Galeano,molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canvia r el món” i així és com hem de construir, entre tots, el futur al nostre gran país.

Article d’opinió de Resma Punjabi, militant de Liberals d’Andorra.
Publicat al Periòdic d’Andorra (23/2/2021)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •