Estudis sí, però no per Europa

Durant la darrera sessió del Consell General es va aprovar la modificació de la Llei qualificada de modificació de la Llei de la justícia de l’any 1993. Abans de procedir a aprovar-la els liberals vam voler sotmetre a consideració del ple tres reserves d’esmena que, en no haver estat aprovades en comissió, vam considerar oportú debatre perquè es tractava de tres temes importants. Les esmenes estaven encaminades a donar la possibilitat als ciutadans d’accedir al Tribunal Constitucional de forma més directa, a avançar envers la professionalització del Consell Superior de la Justícia i a la creació de la secció de família, com a pas previ per poder crear la figura del batlle de família. Cap de les tres esmenes va rebre el suport de la majoria. Centrem-nos en l’esmena per a la creació de la secció de família a la Batllia. DA no hi va voler donar suport, segons va explicar el ministre de Justícia, atès que caldria analitzar mitjançant un estudi o informe si és prioritària o no. Malgrat que nosaltres pensem que sí, atès l’elevat nombre de causes relacionades amb qüestions de família, entenc que fer una anàlisi de les necessitats per poder fixar les prioritats és el més correcte. Ens podríem demanar per què encara no s’ha fet aquest estudi per no incórrer en decisions que poden crear des­ajustaments si no s’analitzen amb cura les conseqüències. Sorprèn, però, que aquesta voluntat analítica, prudent i previsora del ministre encarregat de la justícia no sigui la del Govern de DA, especialment en qüestions tan transcendentals com per exemple l’acord d’associació amb la UE. ¿Com es pot negociar un acord d’aquestes característiques sense cap estudi d’impacte en els diferents sectors socioeconòmics del país? ¿Aquest Govern només vol realitzar estudis previs quan li convé? ¿És discrecional la voluntat de fer estudis? ¿Va a criteri de cada ministre tot i ser un Govern transversal i col·legiat com tantes i tantes vegades repeteixen? No pot ser que per decidir si hem de crear la secció de família hagin de fer estudis i anàlisis i per negociar amb Europa l’acord d’associació, que marcarà el futur d’Andorra per a moltes generacions, l’únic estudi que empari el model de DA sigui un resum de què ha suposat per a Liechtens­tein la seva relació amb la UE. Andorra no és Liechtenstein, no tenim ni el mateix model socioeconòmic, ni la mateixa moneda ni el mateix PIB, ni formem part de l’Espai Econòmic Europeu. Veient com s’està portant la qüestió, potser que també li donin al ministre Espot la cartera d’Exteriors, ens assegurarem així que es fan els estudis necessaris, cada vegada més reclamats pels sectors socioeconòmics andorrans, abans de portar-nos al precipici.