‘Englishman in Andorra’ de Guillem Forné

La història d’una persona que viatja a l’estranger encuriosit pel nou món que el rodeja, però reafirmant-se de qui és ell i orgullós de la seva terra, és l’argument de la mítica Englishman in New York. Comparteixo plenament el sentiment d’aquest noi que bevia te en comptes de cafè. És important obrir-se a noves experiències, cultures i coneixements, no obstant això, sentir-se arrelat a una terra, a gust quan tornes a casa i protegit per l’entorn que et rodeja, no té preu. Andorra em produeix aquest sentiment, i per aquest motiu em preocupa veure que dia rere dia se li absorbeix aquella essència que la fa tan única.

Mentre seguim atents a la nissaga d’opacitat amb què s’està duent a terme la negociació amb Europa, sense que ningú sàpiga ben bé on ens durà tot plegat, ara li toca el rebre al català, idioma oficial d’Andorra. The Shopping Mile esdevé la nova marca comercial de l’eix Carlemany-Fener-Meritxell.

La Puerta del Sol de Madrid tindria més afluència si fos «The Sun Door»? Il Ponte Vecchio de Florència seria més transitat si es digués «The Old bridge»?

Ningú ha pensat que segons l’Article 29 de la Llei d’ordenació de l’ús de l’idioma oficial «les administracions públiques han de fomentar l’extensió de l’ús del català en les activitats mercantils, publicitàries, culturals, associatives, esportives i de qualsevol altra mena»?, o que el 15.2 obliga que «tot rètol oficial o privat, publicitari, comercial, informatiu o de qualsevol altra mena ha de ser també redactat en català»? Sé que els promotors d’aquest invent ens ho justificaran amb el famós «interès general» o amb l’excusa que l’anglès arribarà a més gent, però, tant costava predicar amb l’exemple? Tenia entès que ciutadania, comerç, restauració i tants altres estem subjectes a una sèrie d’obligacions envers l’ús del català per aquesta mateixa llei, i no podria estar-hi més a favor. Tanmateix, resulta que no tots som iguals davant la llei… «Oh, I’m an alien, I’m a legal alien», així comença la tornada del cor d’aquesta formidable obra de Sting. Deixo oberta a la reflexió aquesta analogia sobre l’alien legal…

Realment algú creu que aquesta nova marca «made in USA» atraurà més turisme angloparlant? La mítica Puerta del Sol de Madrid tindria més afluència si esdevingués «The Sun Door»? Il Ponte Vecchio de Florència seria més transitat si es digués «The Old bridge»? Dubto molt que la nostra emblemàtica «Valley House» se’n beneficiés d’aquesta nova nomenclatura.

Aplaudeixo aquesta entesa entre zones comercials per treballar conjuntament i potenciar el turisme. De ben segur que en dates senyalades veurem grans esdeveniments i curioses propostes que seran el delit dels vianants, i jo en seré un d’ells, per descomptat! Però, The Shopping Mile?  La Milla de les Compres? Si aquesta ha sigut la proposta elegida, no em vull imaginar com eren les descartades.

Els integrants de la fotografia que escenifica el naixement d’aquesta nova marca, la majoria d’ells, polítics de primera línia, no podien preveure que aquest anglicisme del tot innecessari provocaria uns quants rebuigs per part dels qui volem una Andorra en català? Que parlar de milles quan som de sistema mètric és rocambolesc? Com diria la Trinca en coses de l’idioma, «hay para alquilar sillas…»

Ara l’invent ja està fet i tocarà esperar a avaluar resultats, però de tot cor demanaria a Govern que dediqui més esforços en promoure la nostra llengua, que prou a la baixa està, que no tingui por de defensar la nostra identitat i la nostra essència, que baixi del «núvol» i que deixi els invents pels inventors…

Acabant de nou amb les sàvies paraules de l’home anglès a Nova York: «Be yourself, no matter what they say».

Article d’opinió de Guillem Forné, membre de Liberals d’Andorra
Publicat al Periòdic d’Andorra (31/01/2019)

 

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •