‘El deure de fer política internacional’ de Josep Fusté

En el mapa polític hi ha molts òrgans que no són coneguts. Si als ciutadans ja ens costa identificar molts dels estaments nacionals, els internacionals encara tenen menys abast. Un dels que trobo més interessants a escala continental és el Congrés d’Autoritats Locals i Regionals d’Europa, un òrgan plurinacional sorgit l’any 1953 per la necessitat de donar a les autoritats locals i regionals un fòrum on ser escoltades en les primeres etapes del procés d’integració europea. La seva funció és avaluar la implementació de la Carta Europea d’autogovern local als 47 estats membres del Consell d’Europa. Andorra va ser un dels últims països en signar la carta Europea, que ho va fer conjuntament amb San Marino i Liechtenstein l’any 2010.

Aquest Congrés organitza anualment esdeveniments per donar visibilitat a les administracions locals d’arreu d’Europa. Si bé les prioritats temàtiques de l’òrgan durant el mandat dels pròxims cinc anys són diverses (salut pública, qualitat democràtica, desigualtats socials, digitalització, entre altres) enguany es concentrarà en la protecció mediambiental i la capacitat d’actuació dels òrgans locals. Al llarg de l’any es poden anar realitzant diferents actes en relació amb això que culminarà la tercera setmana d’octubre amb la “European Democracy Week”.

Doncs bé, per donar-li la importància que requereix aquest organisme internacional hi ha dues fórmules: la primera és destinar més recursos personals a la delegació i així fer pedagogia de la realitat andorrana; l’altre és incrementar la presència dels membres de la nostra delegació que desafortunadament no tenen previst cap esdeveniment relacionat amb això a causa d’una agenda molt ajustada on aquest òrgan no té cabuda. En conseqüència, això comporta un greuge a la imatge internacional d’Andorra.

Hem d’aprofitar els fòrums europeus per explicar la realitat andorrana en temes on Andorra ha fet passos de gegant.

Al país disposem de grans avenços en matèria de canvi climàtic i són aspectes que calen ser explicats arreu: el 2016 vam signar l’Acord de París que va ser ratificat de forma unànime per tot el Consell General; el 2018 es va aprovar, també amb el consens de tota la cambra, la Llei d’impuls de la transició energètica i de lluita contra el canvi climàtic. El gener de 2020, amb l’activa participació dels joves, es va declarar l’estat d’emergència climàtica i ecològica, establint així un full de ruta clar i eficient per aconseguir la neutralitat en carboni l’any 2050.

Això, no ho expliquem prou. Hem d’aprofitar aquests fòrums europeus com sí que s’ha fet a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i l’OSCE-PA (per citar-ne alguns) per explicar la realitat andorrana en aquests temes en els quals Andorra ha fet passos de gegant. En aquest entorn l’intercanvi d’informació entre països és essencial i Andorra podria ser exemple per ajudar altres estats, com ja va succeir l’any 2016 quan una delegació del Congrés d’Autoritats Regionals i Locals van aterrar al país i van quedar encantats dels atributs que té Andorra i així ho van fer constar en el seu informe.

Tanmateix, és important participar de forma activa a totes les institucions internacionals on Andorra hi té representació. El Congrés d’Autoritats Locals i Regionals del Consell d’Europa, tot i ser un òrgan poc conegut pels nostres ciutadans, requereix els nostres agents comunals per donar la seva veu al continent i especialment en el marc d’aproximació cap a la Unió Europea que s’està duent a terme darrerament. La posició d’Andorra al món és responsabilitat de tots i com a tal l’hem de cuidar responsablement.

Article d’opinió de Josep Fusté, conseller del Comú de la Massana
Publicat al Periòdic d’Andorra (13/7/2021)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •