‘Depèn de tu. Depèn de tots’ de Marc Magallón

Immersos en plena crisi del coronavirus, estem tots a l’expectativa de fins on arribarà l’actual caos que estem vivint i aquest canvi tan sobtat de costums, al qual no estem avesats i ens costa molt habituar-nos. És obvi que la situació actual no té una solució fàcil i els resultats de  les accions preses pel Govern en els darrers dies, no seran visibles fins d’aquí a unes setmanes. Encara que ens costi d’acceptar-ho, és evident que es tracta d’un virus que es transmet de persona a persona i que pot sobreviure unes hores a l’exterior, a l’espera que un individu l’agafi per contacte. Tot això fa que, o tallem de soca-rel el contacte entre persones i evitem tocar-nos amb els del nostre entorn, seguint les mesures de seguretat recomanades, o la transmissió d’aquest maleït virus, serà imparable.

En aquesta lluita contra el coronavirus, alguns governs han pres decisions contràries a la gran majoria, donant per fet que la pandèmia ja és incessable, no limitant moviments i optant perquè la ciutadania s’infecti de manera irresoluble i que passi la infecció el millor possible.  Aquests dos models oposats d’afrontar aquesta crisi són models amb els seus pros i contres.

Si estem disposats a col·lapsar el sistema sanitari dels nostres respectius països, representa que molts dels nostres conciutadans, potser anònims o coneguts, o fins i tot parents propis, puguin patir la malaltia i morir amb la impossibilitat de ser atesos, degut al col·lapse de les institucions hospitalàries, doncs endavant amb el mètode poc restrictiu i de fer vida quasi normal.

Volem intentar salvar totes les vides possibles, el confinament obligat és una de les poques, per no dir l’única, forma d’aturar la Covid-19

Si, per contra, volem intentar salvar totes les vides possibles de conciutadans com ens sigui possible, i potser la de familiars propers o, fins i tot la nostra, llavors caldrà ser contundents i mirar d’atacar el virus a la seva soca. La forma de fer-ho és evitar la seva propagació i això només s’waconsegueix si es curen els infectats actuals i adoptem totes les mesures recomanades perquè no es contagiï a més persones.

No hi ha altra forma que evitar els contactes amb altres persones i  prendre mesures dràstiques d’higiene, per si de forma accidental, hem pogut recuperar el virus dipositat en algun element extern que hàgim pogut tocar. El confinament obligat és una de les poques, per no dir l’única, forma d’aturar-lo. En els casos d’haver de moure’s per l’entorn, caldrà fer-ho de forma individual, sense contactes entre persones i extremant les mesures higièniques per tal d’evitar ser contagiats de forma accidental.

Cal seguir les recomanacions, tenir uns dies o setmanes de paciència per poder tornar, en un futur proper, a la normalitat.

Una vegada iniciat el procés de restriccions que el nostre Govern, al meu entendre, ha emprès de forma molt valenta, tot i les dificultats que a molts de nosaltres ens suposa; penso que és molt sensat seguir amb aquesta línia i incrementar-la, si escau, i tenir uns dies o setmanes de paciència per poder tornar, en un futur proper, a la normalitat i amb gairebé tots els nostres a la vora sense haver hagut de lamentar la marxa de molts, també propers i coneguts.

Ànims, Govern. Que no us tremoli el pols en aquests moments difícils. Teniu a la ciutadania i a les institucions del vostre costat per a totes aquelles accions que hàgiu d’emprendre. Si tots som prou conscients i responsables, aviat aquest Covid19 quedarà en un mal record del passat. Això, però, depèn de tu. Depèn de tots.

Article d’opinió de Marc Magallón, president suplent del Grup Parlamentari Liberal
Publicat al Periòdic d’Andorra (17/03/2020)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •