‘Democràcia culinària’ d’Eric Alguacil

Aquesta setmana passada, crec que dimarts a la nit, érem a casa sopant amb la família. Recordo que el meu fill em va dir que no volia menjar-se el llibret de llom que tenia al plat, i que volia una altra cosa. Li vaig respondre que no hi havia res més, que s’ho havia de menjar, doncs aquell dia li vàrem preguntar qui volia que cuinés el sopar, la mama o el papa, i em va tocar a mi. El nen, en un acte reflex em va dir, papa, mengem una altra cosa!, al que vaig haver de dir-li, no fill!, has decidit que avui manés jo a taula, per tant, has d’obeir i menjar-te el llibret de llom, recorda que per decisió teva ara mano jo i has de complir, i només canviaré el plat si a mi em ve de gust.

Vaig aprofitar per recordar-li al meu fill que havia de ser molt curós i reflexiu a l’hora d’escollir qui volia que manés a taula, si el papa o la mama, ja que una vegada escollit qui mana, ja no hi ha marxa enrere i s’ha de fer el que digui l’elegit, i que només si l’elegit vol, farà cas al que li puguin dir els altres membres per canviar, per exemple, el menú del dia. Vaig donar-li, de pas, una petita lliçó del que era la democràcia i de com funcionava també el nostre país.

En efecte, el nostre país funciona de forma democràtica. Els ciutadans, aquests darrers vuit anys, legítimament, han decidit un “cuiner” per Andorra vestit amb davantal taronja i, per tant, ha cuinat tot el que s’havia d’esmorzar, dinar i sopar, i així ha estat. Ens hem hagut de menjar reformes a la sanitat, a l’educació, a l’administració, a la Funció Pública, a la CASS, a les lleis laborals, a les lleis sindicals, als impostos, al tabac, nomenaments de molts càrrecs “importats”. Reformes i més reformes, però sense modificar el gust… i tot sense que ningú pugui introduir o modificar cap ingredient del menú o fer canviar algun plat de la carta.

Curiosament, a casa, la mama i el nen, no els hi venia de gust els llibrets, eren majoria, però com que avui manava jo, doncs a menjar el que tocava. Eren molt bons, per cert!  D’aquí a uns tres mesos arriben les eleccions generals i tots els candidats a “Xef de cuina” estan esmolant les seves eines, encenent els fogons i lligant-se els seus davantals taronges, blaus, vermells, morats… Nosaltres haurem d’escollir qui cuinarà la teca els quatre anys venidors. L’experiència m’ha demostrat que no ens hem de fixar a l’hora de votar en la persona concreta, si el cuiner és més o menys simpàtic, si es fa banys de masses o no, si és més o menys jove, si és proper o distant, si és més alt o més baix, si parla més o menys, o, si somriu ensenyant les dents o no.

Aquests detalls de màrqueting culinari, ben estudiats i amb efecte psicològic pels comensals, ens porten a votar tan sols per la imatge, col·loquialment en diríem “menjar pels ulls” i després ens hem d’empassar cada nit per sopar durant quatre anys, plats que no ens agraden, ens reporten indigestions i se’ns repeteix molt temps. Òbviament el dret a queixar-se no està contemplat com volem i endemés no val realment després per a res. Ara que s’acosten les eleccions generals, hem de valorar les propostes polítiques que se’ns presentin i sorgeixin des del seu conjunt. Examinar el producte que cuinarà el nou Xef, quins estris utilitzarà i si manté la seva cuina ben neta o, per contra, encara s’hi troba porqueria d’anteriors cuiners. Cal ser prudents i curosos en donar el vot si no volem estar menjant quatre anys més, i tornant al símil casolà, llibrets fregits d’arrebossat taronja, en comptes d’altres menges més sanes i ben elaborades. Bones Festes a tothom i bon profit!!

Article d’opinió d’Eric Alguacil, advocat i membre de Liberals d’Andorra 
Publicat pel Periòdic d’Andorra (26/12/2018)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •