‘Davant la incertesa, responsabilitat’ de Ferran Costa

Espanya viurà una repetició d’eleccions generals el proper 10 de novembre. La inhabilitat dels polítics espanyols per arribar a consensos per poder formar govern, fruit dels resultats obtinguts als darrers comicis, haurà fet que els nostres veïns del sud hagin hagut d’anar a les urnes dos cops en tan sols sis mesos de diferència.

De punts de vista, per descomptat, n’hi ha per a tots els gustos, però de manera majoritària l’opinió pública espanyola s’ha mostrat extremadament crítica envers la classe política i la seva poca destresa per assolir una entesa. Les crítiques més ferotges han qüestionat l’ús del tacticisme polític per damunt de la defensa de l’interès general, el cost que suposa organitzar uns nous comicis per a les arques públiques i l’alta probabilitat que els resultats de les noves eleccions deixin un escenari parlamentari ben similar a l’actual, la qual cosa comportaria una paràlisi permanent que no permetria desencallar la situació.

Aquest escenari, amb un resultat fragmentat que no proporcionava una majoria definitiva a cap formació política, és el que nosaltres vam tenir l’endemà del 7 d’abril passat. I tot allò que ara denuncia l’opinió pública espanyola són arguments als quals ens hauríem hagut d’enfrontar si no fos que diferents formacions polítiques del país vam ser capaces de formar govern.

Un govern sense el suport d’una majoria és un plantejament inestable, per no ser durable en el temps. La formació d’un govern de coalició va servir per evitar el que està patint ara el país veí.

D’opcions damunt la taula, n’hi havia diverses, totes amb defensors i detractors. Els antecedents recents, però, confirmen que un govern sense el suport d’una majoria —una de les opcions preferides de l’ex-cap de Govern demòcrata, tal com expressava fa dues setmanes a la televisió pública— és un plantejament inestable, per no ser durable en el temps. La formació d’un govern de coalició, amb el suport de diverses forces polítiques, era l’opció alternativa i, en assolir-se, va servir per evitar el que està patint ara el país veí.

No obstant això, encara hi ha qui no ha paït la conformació d’un govern tripartit, una de les possibles alternatives al resultat que va determinar les urnes. Durant la darrera sessió del Consell General, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, tornava a aprofitar l’avinentesa per carregar la seva munició contra els liberals.

Sis mesos més tard, el senyor López intenta encara persuadir als qui encara no ha convençut de les maldats de la nostra formació, per desviar l’atenció a la seva inhabilitat d’haver format al seu moment una majoria alternativa. És més fàcil, però, distreure amb les seves maniobres al·legant incoherències, que assumir la seva incapacitat de sumar una majoria parlamentària alternativa, tal com se li havia encarregat.

Gestionar els resultats obtinguts en unes eleccions forma part de les responsabilitats inherents al càrrec polític.

Gestionar els resultats obtinguts en unes eleccions forma part de les responsabilitats inherents al càrrec polític. I estar sotmès a l’escrutini saludable i necessari de l’opinió pública, també. Els polítics som conscients que vetllar per l’interès general comporta la presa de decisions no sempre enteses per tota la ciutadania.

La formació de l’actual govern, encapçalat per Xavier Espot, n’és un exemple, que al nostre parer respon a la responsabilitat política. Només el temps aportarà la perspectiva suficient per veure si la decisió presa va ser encertada. Nosaltres, els liberals, estem convençuts que sí.

Article d’opinió de Ferran Costa, president del Grup Parlamentari Liberal
Publicat al Periòdic d’Andorra (15/10/2019)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •