‘Construïm polítiques d’habitatge’ de Víctor Filloy

Els dos primers anys de mandat he tingut l’honor d’encapçalar el ministeri d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, acompanyant les persones i famílies del nostre país que més ens necessiten. Tot això, juntament amb la gestió, aquest darrer any, d’una pandèmia mundial que sens dubte ha impactat més sobre les persones més fràgils de la nostra societat. Malgrat aquesta situació complexa, no hem deixat de banda el treball, per estructurar les bases i donar resposta a una de les preocupacions més rellevants per a la població, l’habitatge.

Sense perdre de vista que les persones han d’estar al centre de les polítiques, el Govern ha desenvolupat mesures concretes que fan possible l’exercici d’aquest dret. Unes accions que podem classificar en quatre grans blocs: mesures de protecció, mesures de flexibilització, mesures d’estímul i mesures estructurals.

Com a mesures de protecció, la situació complexa del mercat de lloguer i la voluntat de donar continuïtat a l’estabilitat de les famílies pel que fa a la seguretat de l’habitatge ens han dut a congelar de forma excepcional els contractes d’arrendament d’habitatge per protegir la població més vulnerable.

Aquesta mesura s’ha anat flexibilitzant per focalitzar-se en les famílies més fràgils i, per tant, s’ha permès la finalització dels contractes d’arrendaments per als habitatges que tenen un cost mensual de més de 1.500 euros o quan l’habitatge es vol recuperar per a ús propi, familiar o es destina a ús social.

Avui estem construint una base sòlida de polítiques d’habitatge, de les quals podrem recollir els fruits en els anys vinents.

Per estimular el mercat, i amb l’objectiu d’equilibrar tots els interessos en aquest àmbit i promoure la sortida de nou habitatge, s’han dut a terme un seguit de mesures de diferent tipus. En aquest sentit, s’han flexibilitzat alguns dels requisits d’habitabilitat, cosa que ha permès fins ara incorporar 183 nous habitatges. Aquestes mesures han anat acompanyades de l’augment de la bonificació en un 15% del pla Renova per incentivar la rehabilitació d’habitatges destinats a l’arrendament; alhora, hem donat la possibilitat als comuns perquè voluntàriament es poguessin acollir a una reducció temporal del percentatge de cessió obligatòria fins a un 0% i hem incorporat nous requisits en els ajuts d’habitatge de lloguer que han fet que l’accés a les dites prestacions sigui més ampli –han passat dels 2.010.790,20 euros el 2019 als 2.987.718,95 del 2020, cosa que representa un 48,58% d’increment.

Donant resposta al compromís adquirit davant dels nostres joves, hem creat un programa d’ajuts a l’emancipació que té per objecte col·laborar econòmicament en les despeses que comporta l’inici d’un projecte de vida independent, així com un complement per al transport públic, en els casos en què l’habitatge no és a les parròquies centrals, per fomentar la descentralització i reduir la concentració del lloguer en les parròquies centrals.

Com a mesures de caràcter més estructural, i amb la voluntat de permanència a llarg termini, hem impulsat la creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, que serà un organisme autònom que podrà, mitjançant una anàlisi multidisciplinària, fer propostes i gestionar el fons per incorporar nous habitatges al mercat adreçats a les persones més vulnerables. Però, tot i això, no hem estat quiets, i esperant que l’institut fos una realitat, ja hem iniciat els tràmits administratius previs per construir un nou edifici d’habitatge a preu assequible amb la col·laboració del comú d’Andorra la Vella.

No voldria deixar de banda una de les demandes més importants que ens manifestaven els col·lectius a l’inici de la legislatura, en relació amb la manca de dades concretes en aquesta matèria, ja que fins llavors es disposava d’informació dispersa. I en aquest sentit, cal posar en relleu el futur sistema d’indicadors, que ens permetrà tenir dades i indicadors relatius a l’habitatge i establir polítiques i accions adequades, preveure possibles canvis de tendència social i de mercat, i actuar en conse­qüència.

L’habitatge és un dret, i és amb aquest enfocament que hem de construir un sistema d’accés just i solidari que doni resposta a tota mena de demandes sense excloure ningú. En aquest sentit, hem iniciat l’elaboració del futur Pla estratègic de l’habitatge, que, juntament amb la societat civil, ens permetrà dibuixar un nou paradigma en el desenvolupament d’aquest dret constitu­cional.

La problemàtica de l’accés a l’habitatge malauradament no té una solució immediata, ni es pot mirar des d’una única perspectiva. Aquest és un repte a què s’enfronten moltes societats modernes i és una qüestió que s’ha de replantejar de forma estructural, i no conjuntural. Avui estem construint una base sòlida de polítiques d’habitatge, de les quals podrem recollir els fruits en els anys vinents. Aquesta legislatura serà el punt d’inflexió en què es crearan noves formes d’abordar aquesta matèria essencial.

Article d’opinió de Víctor Filloy, ministre de Territori i Habitatge.
Publicat al Diari d’Andorra (23/6/2021)