‘El cànnabis terapèutic’ de Marc Magallón

FOTO: Eduard Comellas.

La planta del cànnabis ha estat cultivada des de fa centenars d’anys pels humans per a treure profit de les seves propietats. Aquesta planta és l’única que sintetitza els cannabinoides CBD i THC. El cannabidiol (CBD) podria tenir moltes aplicacions mèdiques, ja que s’ha vist que és antiinflamatori i antioxidant, entre moltes altres coses. El THC (9-tetrahidrocannabinol) produeix efectes psicotròpics i pot generar addicció.

D’aquests dos cannabinoides el que ens interessa exclusivament a nosaltres seria el CBD, per dir-ho de forma planera i entenedora seria la part bona del cànnabis, la que no és nociva ni addictiva.
Malalts que pateixen diferents malalties, com la fibromiàlgia, l’esclerosis múltiple, diversos tipus d’epilèpsia i càncers, troben com afrontar els efectes de la quimioteràpia, o bé poder suportar certs dolors o atacs que els hi produeix la seva malaltia, amb el consum del cànnabis terapèutic.

La majoria dels medicaments que estan compostos per cànnabis encara es troben a la fase preclínica.

El cànnabis va ser considerat com una droga estupefaent i il·legal, i va ser criminalitzat a principis del segle XX, estenent-se a la majoria d’estats del món fins avui en dia, el qual dificulta molt el seu cultiu i la seva investigació per a la creació de nous fàrmacs. A més, en ser un producte natural no és possible patentar-lo, cosa que fa que les farmacèutiques responsables de la creació de nous medicaments no hi trobin l’interès econòmic necessari per a la recerca amb aquest producte.
Tot i això, s’ha vist que fins ara, certs compostos presents en la marihuana tenen molt potencial quant a l’ús terapèutic, clínic i cosmètic. La majoria dels medicaments que estan compostos per cànnabis encara es troben a la fase preclínica.

Hi ha un gran nombre d’experiments ja realitzats dels quals s’han obtingut resultats i ara calen les preceptives autoritzacions per a l’ús clínic. Gran part de les investigacions es troben en aquesta fase, ja que són necessaris que siguin compostos estables que garanteixin una bona qualitat. La majoria de les investigacions estan buscant finançament per començar la fase clínica, però la manca d’interès econòmic, degut a la impossibilitat de patentar, ja que és un producte natural, fa que les grans financeres farmacèutiques declinin destinar-hi inversions.

En assajos preclínics, s’ha pogut veure que l’administració d’aquests tipus de fàrmacs contribueixen en l’alentiment de la malaltia de l’Alzheimer. No la pot curar però sí frenar el seu avanç considerablement.

Cal ser pioners i innovadors en productes «nous» per a poder treure’n un profit econòmic.

El cultiu del cànem, encreuament de plantes de cànnabis amb un baix nivell de THC, pot ser un important revulsiu econòmic pel malmès sector agrícola com a alternativa al cultiu del tabac. En certs llocs d’Espanya ja s’ha substituït el cultiu de la remolatxa pel cànem. Són plantes acceptades per la legislació i que contenen uns nivells de THC molt baixos, i l’interès radica en la seva quantitat extraïble de CBD. Sota mesures i regulacions apropiades pot ser beneficiós el fet de legalitzar-ne l’ús terapèutic.

Els resultats de diversos estudis que tenen lloc actualment arreu del món seran importants per posar de manifest el lloc que prendran els cannabinoides dins l’arsenal terapèutic d’analgèsics i antitumorals.

Cal ser pioners i innovadors en productes «nous» per a poder treure’n un profit econòmic i, alhora, generar beneficis a un important sector de la població. En moments complicats de crisi com l’actual, cal innovar i ser exclusius, a fi de fer créixer la nostra economia. Ara és el moment de tirar-se a la piscina, això sí, amb tots els salvavides que calguin, i fent-ne l’ús pel qual es legalitza. Cap altre.

Article d’opinió de Marc Magallón, president suplent del Grup Parlamentari Liberal
Publicat al Periòdic d’Andorra (30/06/2020)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •