‘Cal simplificar l’administració’ de Resma Punjabi

Els tràmits administratius a Andorra no són gens àgils ni simplificats. És un acte estressant que requereix una dedicació de temps i recursos personals que sovint acaba amb la paciència del ciutadà. Però aquesta situació no només és un problema per la ciutadania sinó que també ho és pels mateixos funcionaris que han d’atendre les queixes dels ciutadans.

Les dilacions també afecten la imatge de l’administració que alhora es veu afectada, ja que per la mateixa naturalesa del sistema inverteix grans recursos per evitar, sense gaire èxit, que es formin colls d’ampolla, entrant en un dial·lel que impedeix qualsevol mena de millora.

Els darrers anys la digitalització de l’administració pública ha estat un repte capital. Si bé és cert que la tecnologia ha d’ajudar a alleugerir tot el flux de tràmits això només és part de la solució. Primer s’hauria de partir d’uns principis molt clars preguntant-nos què volem dels serveis de tràmits. En aquest punt, crec necessari demanar eficàcia perquè es pugui gestionar en un sol acte tots els tràmits, encara que siguin competència d’institucions diferents. Un altre principi seria la proporcionalitat de recollida de dades perquè els tràmits només requereixin aquella informació necessària per a aquests. En el mateix sentit, agilitzar el procediment faria més accessible pels ciutadans qualsevol tràmit administratiu. Arribats a aquest punt, trobo interessant destacar que la proactivitat ha de ser un dels principis troncals de la millora donat que els responsables de la gestió poden orientar per iniciativa pròpia a l’usuari segons les necessitats d’un expedient concret.

La simplificació de l’administració no necessita només tecnologia sinó també altres mitjans personals que són essencials.

Només a partir d’aquests principis, començaria a plantejar canvis, establint un procés molt seqüenciat per a simplificar un tràmit: primer amb la descripció de la situació actual, analitzant la normativa i els documents que s’han d’aportar, la tramitació que s’ha de fer, els suports físics i informàtics i els recursos humans, entre d’altres. En segon lloc, amb el diagnòstic i millora del procediment per a reduir requisits, obligacions d’informació i de la documentació a aportar, agilitzar la seqüència de tramitació administrativa i gestió electrònica del procediment i finalment, amb la implementació de les millores identificades tenint en compte diverses perspectives: la normativa, la tecnologia i la millora continuada

Com ja he explicat, la implementació d’aquest procés no necessita només tecnologia sinó que s’ha de nodrir d’uns elements indispensables sense els quals no seria possible. És essencial que el canvi estigui liderat per persones amb un coneixement, experiència i formació específica en digitalització i simplificació administrativa, però també que tingui capacitats de gestió de persones perquè puguin ser estimulades i inspirades en una tasca que requereix paciència i bones maneres. També és essencial que s’impliqui a tots els agents participants i així puguin aportar la seva visió des de la gestió dels tràmits. 

Espero que la pròxima ministra de Funció Pública segueixi les passes de Judith Pallarés que, abans de canviar de cartera, ja havia iniciat un procés de simplificació de l’administració que com ha quedat demostrat no serà gens fàcil d’aconseguir.

Article d’opinió de Resma Punjabi, militant de Liberals d’Andorra.
Publicat al Periòdic d’Andorra (15/6/2021)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •