‘Andorra 2.0’ de Resma Punjabi

Foto: visitandorra.com

Quants països hi ha Covid – Ready? En quants podem anar de shopping? En quants podem relaxar-nos en entorns rurals? Quants ens permeten practicar esports de muntanya? Molts, pocs? Per quin motiu hem d’escollir Andorra com a destinació turística?

En un món cada cop més global, el turista és més exigent i busca autenticitat i llocs que marquin la diferència.

Els que ens estimem el nostre país, sabem que tenim molt a oferir més enllà de les compres i la muntanya. Aquest és un sentiment de patriotisme, d’identitat cultural i col·lectiva que hauríem de transmetre al turista quan ens visita. Tanmateix, aquest sentiment, l’emoció que ens provoca el fet de compartir una història, un patrimoni, una llengua, una gastronomia, un color local, no es percep en el nostre entorn més pròxim.

Preguntem al carrer sobre la història del país, sobre els monuments amb els que més ens identifiquem i ens sorprendrem del nombre de persones que no coneix la Casa de la Vall, l’Església de Sant Esteve o la Vall de Madriu.

Hem de saber i conèixer què ens diferencia dels altres llocs, què ens fa singulars, però alhora hem de saber respondre també què ens fa ser autèntics.

És un aspecte que s’ha de reforçar, hem de saber i conèixer què ens diferencia dels altres llocs, què ens fa singulars, però alhora hem de saber respondre també què ens fa ser autèntics. En aquesta línia, parem-nos a pensar quina seria la foto que ens faríem al país i que identifiqués sense cap dubte que estem a Andorra. Esquiant? Comprant? Fent muntanyisme? …

Jo escolliria el Roc del Quer, Caldea, la Casa de la Vall, el Santuari de Meritxell, entre infinitats d’opcions, però probablement, qualsevol persona de fora (i en alguns casos també de dins), continuaria sense saber que es tracta d’Andorra.

Una de les principals motivacions del turisme cultural és la d’ampliar horitzons, buscar coneixements i emocions a partir del descobriment d’un patrimoni i del seu territori. Aquest patrimoni alhora ha d’interaccionar amb les persones i alimentar també la seva identitat. La identitat col·lectiva és dinàmica i ha de saber adaptar els seus valors històrics als nous desafiaments.

Estem en un moment on el turisme està ressentit, pensem en diversificar-lo reforçant aquesta identitat, fent patent que vivim en un entorn autèntic, original, diferent i excepcional. On els turistes vinguin a practicar esports de muntanya i a comprar però que no marxin sense viure les tradicions, sense passejar per la seva història i sense fer-se la foto en aquells llocs on tant orgullosos se senten els andorrans.

Comencem a presumir que tenim el parlament més petit i un dels més antics d’Europa; que som dels pocs països del món on el 90% del seu territori està format per natura i bosc; que comptem amb una de les majors col·leccions de bíblies del món o que podem flotar sobre el paisatge gràcies al Roc del Quer.

Article d’opinió de Resma Punjabi, militant de Liberals d’Andorra
Publicat al Periòdic d’Andorra (23/06/2020)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •