’10 milions de raons per estar emprenyats’ d’Amadeu Rossell

Ja fa molt de temps que el 10 és i ha estat un número màgic, especialment en l’univers futbolístic. El 10 que portava a l’esquena el gran Pelé, estrella i mite mundial del segle passat. També el duia Maradona, controvertit i idolatrat jugador argentí. Ja més recentment, què podem dir del que de ben segur serà el millor jugador de la història, Lionel Messi. Ell també du el número 10 a l’esquena.

Però, ara i aquí, i més concretament a Andorra la Vella, tenim un altre clar exponent de què és dur el número 10 a l’esquena, amb menys fortuna, això sí. Perquè 10 són els milions d’euros, amunt-avall, que ha dedicat l’actual Comú de la capital a realitzar l’embelliment de l’avinguda Meritxell, upper and lower que dirien els novaiorquesos.

Deu milions d’euros, que es diu ràpidament (provin! deu, deu, deu) per acabar a temps unes obres que, malgrat necessàries per complir el projecte, no deixen d’haver estat un greu hàndicap i problema per a les caixes, no poc malmeses, de comerciants, restauradors i altres empresaris de les zones afectades. I aquest fet, el d’afectar a la facturació d’aquests negocis durant mesos i mesos, no aniria més enllà del que seria acceptable o assumible en un cas així, si no fos perquè el Comú de la capital ha passat el cobrament ÍNTEGRE de les taxes comunals de radicació, d’enllumenat, i d’higiene… Ostres! Ni tan sols el detall de, amb una mica d’empatia, fer una reducció de les dites taxes sota criteris de proporcionalitat relatius als mesos que l’avinguda Meritxell, upper and lower, semblava Beirut fa quaranta anys…

Deu milions d’euros, no ens oblidem, per veure com la senyora cònsol major s’omplia la boca de dir que el problema de les inundacions a Santa Coloma ja estava resolt i que tot allò formava part del passat, i mentrestant a les primeres pluges… sant tornem-hi… Santa Coloma s’omplia un altre cop d’aigua. Un altre cop!!!

I, per si no hi havia prou, els 10 milions d’euros també han servit per fer que l’upper Meritxell, des del carrer de la Unió i avall, es convertís la setmana passada en un torrent d’aigües braves. Potser el Comú de la capital està fent proves per traslladar el ràfting al centre neuràlgic de l’eix Meritxell-Rotonda i allà ja embrancar amb el riu per alguna sort de baixador… o ves a saber quina ocurrència. Clar que ara la culpa de no drenar tota aquella aigua serà d’Escaldes-Engordany o d’Encamp o de Canillo… o de l’Ariège.

Però tants milions i tantes tirallongues grandiloqüents per acabar fent ràfting a l’avinguda Meritxell i caiac a Santa Coloma, i al mateix temps no poder gaudir de rebaixes al passi per caixa per als comerciants i empresaris demostra la poca consideració cap a una part dels seus conciutadans.

En definitiva, que portar el 10 a l’esquena és per a alguns un orgull, una marca de prestigi, un label de qualitat… Sense cap tipus de dubte, noms il·lustres i que seran recordats per sempre. Per a altres, per contra, el 10 representa un simple número… 10 milions d’euros (pensin detingudament…) que no són poca cosa. Perquè ha quedat demostrat que per a aquests alguns fer-los anar amunt o avall no representa cap esforç.

Article d’opinió d’Amadeu Rossell, secretari general de Liberals d’Andorra
Publicat al BonDia (04/108/2018)

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •