Ld'A, PS i SDP presenten el recurs al Tribunal Constitucional per les lleis de Competències i Transferències

Liberals d’Andorra (Ld’A), Partit Socialdemòcrata (PS) i Socialdemocràcia i Progrés (SDP) han presentat els recursos d’inconstitucionalitat als dos textos que conformen la reforma comunal aprovats ara fa unes setmanes pel Consell General: la Llei qualificada de delimitació de competències i la Llei qualificada de transferències als comuns. L’objectiu és que el Tribunal Constitucional (TC) es pronunciï sobre els punts que han aixecat dubtes per la seva possible no adequació a la Carta Magna, després de l’informe que es va encarregar des del comú de Sant Julià de Lòria.

Els dos recursos s’han presentat aquest divendres. Els signen els consellers generals Ferran Costa i Jordi Gallardo (Ld’A); Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López (PS); i Víctor Naudi (SDP). Cal recordar que quan totes dues lleis es van debatre al ple del Consell General, PS i SDP van votar-hi en contra mentre que els parlamentaris liberals es van abstenir amb el compromís de donar suport posteriorment a aquesta acció davant el TC per, d’aquesta forma, demanar a l’alt tribunal la seva valoració sobre aquells punts que, segons l’informe encarregat pel comú lauredià, podrien no ser compatibles amb la Carta Magna. El pronunciament del TC permetrà, justament, esvair aquests dubtes.

El primer dels recursos fa referència a la modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències. En concret, se centra en la modificació dels apartats 6 i 7 de l’article 4 de la llei original i de l’article 6.

Així, en l’apartat 6, es dona Govern la potestat de demanar als comuns la cessió obligatòria de terrenys per a la construcció de determinades infraestructures considerades com d’interès general com ara centres escolars i universitaris, equipaments sanitaris, esportius o edificis administratius, entre altres. El recurs posa en relleu que “es reconeix aquesta prerrogativa governamental en qualsevol àmbit i sense cap limitació”, el que permetria a l’executiu “fer i desfer” i, per tant, pot “condicionar les competències que la Constitució reconeix als comuns”.

També s’alerta que aquesta potestat, combinada amb l’article 17 (principis del règim de concessió) de la Llei de FEDA i del règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor, “podria comportar afavorir a particulars concrets”. Així, es recorda que el text estipula que des del Govern es podrà establir que “determinades instal·lacions de producció d’energia elèctrica, de producció d’energia elèctrica i de calor (cogeneració) o de producció d’energia elèctrica, de calor i de fred (trigeneració), així com el desenvolupament de l’activitat de distribució i de venda minorista de fred i calor es duguin a terme en règim de concessió administrativa”. A la vegada, la normativa indica que “la concessió atorga al seu titular el dret a realitzar la corresponent activitat durant un període que es determina reglamentàriament, amb possibilitat de pròrroga. En tot cas, (…) no poden superar els 99 anys”. El recurs remarca que “l’exercici de la política del Govern en aquest àmbit podria condicionar, i fins i tot anul·lar, qualsevol política comunal, inclús en el seu àmbit de competències exclusives” i també posa en relleu el risc que, en alguns casos, un terreny de cessió gratuïta acabi sent explotat per un privat.

La llei de transferències

Pel que fa al recurs sobre la llei de transferències als comuns, aquest se centra en els articles 15, 16, 17 i 18 així com en la disposició addicional tercera. Es tracta dels punts del text que introdueixen nous criteris per al repartiment dels diners que el Govern ha de transferir a les corporacions parroquials.

L’escrit recorda que l’article 81 de la Constitució estableix “amb la finalitat d’assegurar la capacitat econòmica dels comuns” cal “garantir una partida igual per a totes les parròquies i una partida variable, proporcional segons la seva població, l’extensió del territori i altres indicadors”. La nova llei estableix altres criteris com ara pernoctacions, compliment d’obligacions vinculades al cadastre i a la separativa d’aigües o la realització d’inversions econòmiques i mediambientals. Aquests, alerta el recurs, “afavoriran unes parròquies respecte les altres i, per tant, ho faran trencant el principi d’igualtat entre elles”.

L’escrit enviat al TC recorda que “la capacitat d’autogovern” dels comuns “es manifesta en la capacitat d’elaborar les seves pròpies polítiques públiques en les matèries de la seva competència i, també, en establir les seves prioritats en l’àmbit de cadascuna de les seves competències”. Per als signants del recurs, la nova llei “limita claríssimament les polítiques de les corporacions comunals” i ho fa “duent a terme una clara ingerència en l’autogovern”, ja que “permet al Govern recompensar” a aquells que facin certes actuacions com ara inversions sostenibles en medi ambient o tenir més avançada l’elaboració del cadastre. Per tant, “l’aplicació dels criteris (…) és en la realitat una ingerència del Govern que encotilla, retalla i menysté l’àmbit competencial de l’autogovern dels comuns que els ha reconegut (…) la Constitució”.

També s’estaria incomplint la Carta Magna quan es parla de la partida de transferències que ha de ser proporcional segons la població, l’extensió del territori i altres indicadors. “A la vista de les disposicions de la llei, no es pot pas afirmar que aquesta segona partida sigui proporcional”, afirma el recurs. En definitiva, s’entén que aquests criteris acaben “limitant l’autogovern dels comuns” i, fins i tot, en alguns casos “actuen com a vertaderes normes sancionadores”.

Voluntat d’aclarir dubtes

Amb els dos recursos ara presentats, els consellers generals de Ld’A, PS i SDP entenen que el TC podrà resoldre ara els importants dubtes sorgits arran de la tramitació parlamentària de les dues lleis. Per tant, es considera que, un cop arribi el pronunciament, s’esvairà el risc d’inseguretat jurídica que havia generat la seva aprovació.

Comparteix
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •