Aprovada per unanimitat la llei que garantirà la igualtat efectiva entre dones i homes

Dia històric avui al Consell General en la lluita en favor dels drets de les dones i la igualtat d’oportunitats. Un any després de la seva entrada a tràmit, i fruit d’un intens debat a la Comissió d’Afers Socials, que a més ha comptat amb la implicació de les associacions feministes, Andorra ja pot dir que compta amb una llei per garantir la igualtat entre dones i homes. Un text modern i alineat amb les legislacions més avançades que s’ha aprovat amb la unanimitat de tota la Cambra parlamentària. 

Per plasmar el caràcter transversal que representa el Projecte de llei per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes queden modificats disset textos legislatius, d’entre els quals quatre són lleis qualificades, la d’Educació, la de Justícia, la del Règim electoral i del referèndum i la del Codi penal. Pel que fa a les relacionades amb l’educació, el canvi respon a la “introducció del concepte de coeducació, perquè la formació, l’assoliment de valors des d’una perspectiva igualitària, és sempre molt més efectiu i tangible que qualsevol forma d’obligació o d’imposició”.

La llei implica “la introducció de la perspectiva de gènere en el disseny i la programació de totes les polítiques públiques”. Així, es tindran en compte les diferències entre dones i homes en l’anàlisi, planificació, disseny i execució d’aquestes polítiques. En l’àmbit privat, totes les empreses hauran de garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats en el seu funcionament diari, així com la conciliació familiar i laboral. A més, les empreses de més de 50 treballadors hauran d’implementar plans d’igualtat. El text també contempla la creació de l’Institut Andorrà de les Dones.

La consellera de Liberals Sílvia Ferrer ha subratllat que “aquesta llei és la base sobre la qual la societat andorrana ha de treballar per garantir la igualtat efectiva entre homes i dones”. Visiblement emocionada, ha acabat la seva intervenció remarcant que “és el primer pas per fer que les nostres filles no hagin d’assumir el rol de gènere que hem assumit nosaltres, les nostres mares, les nostres àvies i així totes les dones que han treballat fins ara”.

Un cop votada i aprovada la llei, les conselleres i consellers generals, l’equip de Govern i les síndiques (també les associacions feministes que no s’han volgut perdre aquest moment), ho han celebrat amb un emotiu aplaudiment, fet excepcional a la Cambra andorrana.

Ningú es quedarà sense una plaça a un centre sociosanitari per motius econòmics

Finalment, la sessió s’ha clos amb la votació de la moció presentada pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata perquè es retiri el reglament de modificació dels preus públics de les tarifes als centres sociosanitaris. La moció no ha prosperat. En la defensa d’aquest posicionament, els tres presidents dels grups de la majoria, Carles Enseñat, Ferran Costa i Carles Naudi d’Areny-Plandolit, han exposat que el reglament permet reordenar l’actual “desgavell” que hi havia amb les tarifes, que variava molt significativament en funció del centre on anava l’usuari. Els nous preus impliquen que, com a màxim, el resident pagarà 1.426 euros al mes, el que suposa que l’Estat subvenciona més del 50% del cost real de la plaça.

Així mateix, han garantit els tres presidents, ningú es quedarà sense plaça per motius econòmics. L’Estat n’assumirà els costos en cas que no ho pugui pagar ni l’usuari, ni la família. De la mateixa manera, el servei no es veurà afectat per la modificació de les tarifes que s’aplica a les residències. Tot el contrari, millorarà gràcies a la reordenació i ampliació de la cobertura que s’ofereix a les persones usuàries.

Una justícia més eficient, àgil i pròxima

El segon punt de l’ordre del dia de la sessió d’aquest dijous ha permès aprovar el Projecte de llei d’accés electrònic a l’Administració de Justícia. Una llei que representa “un pas més en l’objectiu d’assolir una justícia més eficient, més àgil i també més pròxima al ciutadà”. Per a l’assoliment d’aquest propòsit, el text legislatiu consolida la introducció de les tecnologies de la informació i la digitalització dels processos a aquest poder públic. 

D’aquesta manera, “s’agilitzaran les notificacions, gestions, comunicacions i qualsevol altre procediment que es desenvolupi a la Justícia, així com l’arxivament de tots els documents processals, dins el concepte d’expedient electrònic”. A més, la llei contribuirà a posar fi a la “saturació que es viu a la Justícia” i suposarà un important estalvi de recursos públics.

La Proposició de llei de seguretat privada, entrada pels grups de la coalició, ha estat el tercer punt de l’ordre del dia i s’ha aprovat amb el suport de tots els grups parlamentaris. El text respon a la necessitat de renovar la normativa en matèria de seguretat privada, perquè “l’entorn actual té una major complexitat i requereix una normativa completa i molt més exhaustiva”. Entre les novetats que aporta la llei, destaca “l’obligació de formació i actualització professional dels vigilants de seguretat i dels escortes, l’obligació de tenir un director de seguretat a les empreses amb més de 10 vigilants i l’obligació de fer pràctiques de tir per al personal de seguretat”. També es regula per primera vegada al país la figura de l’escorta privat.

La sessió de Consell General d’aquest dijous s’ha tancat amb un segon aplaudiment, en aquest cas, adreçat a Joan Martínez Benazet que ha viscut les seves darreres hores com a ministre de Salut a l’hemicicle. Els consellers i consellers generals, així com els seus companys a l’Executiu, han reconegut d’aquesta manera la seva tasca al capdavant de la cartera de salut i el seu lideratge en la gestió de la pandèmia.