El liberalisme

liberalisme_01

Què és el liberalisme?

En les definicions del liberalisme que trobem en els inicis de la Internacional Liberal i dels moviments liberals del nostre entorn, sempre hi ha una constant: la de llibertat. Llibertat per l’individu, de pensar i de viure com millor li plagui sempre i quan no faci mal als demés. Llibertat en l’economia, per generar creixement i progrés de les comunitats, i responsabilitat de crear societats avançades on la igualtat d’oportunitats es afavorida per la llibertat d’emprendre. Per a un liberal no hi pot haver contradicció entre la llibertat de l’individu en el camp econòmic i la llibertat en el camp del desenvolupament de la persona en la societat. Així la llibertat de pensament, d’opinió, de premsa, d’expressió, de religió, i l’autodeterminació social i personal, constitueixen elements basics del liberalisme que confirmen les societats creatives i modernes.

La llibertat ve acompanyada, pels liberals, de responsabilitat envers la societat en la qual conviuen i envers el mon que habiten. Per obtenir la veritable llibertat, l’individu ha de poder viure en una societat on les persones desenvolupen llurs característiques propies a partir d’unes bases de solidaritat en educació i en sanitat que permeten la igualtat d’oportunitat i que esperonen cap a amunt. El socialisme anivella cap al mig o cap avall perque tant sols desitja la igualtat. El liberalisme vol la igualtat d’oportunitats. Pels liberals, l’important són les ganes de superació personal. No és gens sorprenent que els liberals governen en coalició en els països més avançats del món, com per exemple Suècia, o els Països Baixos on s’ha reeixit a combinar alts nivells de seguretat en educació i salut, i grans nivells de capacitat d’empresa.

Però el liberalisme no s’oposa només al socialisme. El liberalisme està també en contradicció amb els moviments conservadors, per exemple al Canadà, on el PLC va garantir durant molts anys una crescuda dels drets i les llibertats personals, en una societat tolerant i respectuosa d’altri. En aquest sentit, el liberalisme també és un moviment internacionalista, però a diferència dels socialistes que propugnen la solidaritat de classes, o dels conservadors que volen imposar normes de vida a altri, els liberals esmercen els seus esforços en una veritable solidaritat internacional, compromesa amb les persones i els pobles oprimits, amb aquells que veuen lllurs llibertats fonamentals amenaçades. Així doncs, enguany, la Internacional Liberal ha intervingut al Consell de Drets Humans a Ginebra per demanar el cessament de les massacres a Síria, o garanties de llibertat a Birmània/Myanmar entre moltes altres questions. Els partits liberals s’han compromés fortament a fer respectar les llibertats de les minories ètniques, culturals, religioses, sexuals, o altres allà on són menystingudes. El partit liberal britànic, i el seu líder el vice-primer ministre Nick Clegg han deixat ben clar que no hi han excuses culturals quan es tracta d’atacar els drets de les dones i que els drets humans van lligats al desenvolupament. Pels liberals no hi poden haver dictadures, ni personalismes de líders demagògics. Hi ha una veritable igualtat dels éssers humans en llur potencial i creativitat.

Per això el PLA, en aquesta nova etapa, ha de retrobar les seves fortes bases progressistes i de creació d’il.lusió. Perquè no vol una Andorra aillada, cada cop més trista i més tancada. El PLA aposta per una Andorra de ciutadans emprenedors, il.lusionats amb el futur, lliures de traves burocràtiques i d’estatismes pesants. Som un país petit, on el liberalisme és gairebé una forma de vida. Vivim i deixem viure. Siguem el lloc creatiu i d’avantguarda que vol el liberalisme modern. Donem llibertat a l’economia, oberta i per la gent jove, i donem ales també i amb la mateixa força a les llibertats individuals.

liberalisme_02